Unes eleccions trascendentals

Alguns n’han dit la campanya de la “República del sí i la Comunitat Autònoma del no”. D’altres han dit que “havíem de votar amb la cartera”. D’altres, han parlat dels “lobbies” que governen aquest capitalisme desendreçat que tenim i, un parell, no s’han estat de repetir que el futur de Catalunya encara passa per fer acte de vassallatge a Espanya. En resum, que cadascú mira la realitat amb el seu propi prisma, força diferent, i que comporta, evidentment, que més d’un elector m’ha mostrat el seu estorament perquè no entén res de res.
 
El què si que haig de dir és que aquest cop ens hi juguem molt en aquestes eleccions. De fet, veient com van les coses i com s’ha descontrolat en els últims dies la prima de risc, fins i tot el partit que aconsegueixi formar govern no tindrà la cadira ben fixada al cul; italians i grecs ja han vist que, quan els mercats volen, els tecnòcrates són els nous generals. Amic Manuel Cuyàs, quanta raó que tens!
 
La nova tessitura no és gens bona per Catalunya. Sóc del pare que l’època del “peix al cove” s’ha acabat i que cal reivindicar un tracte just per aquells qui, fins ara, han pagat la festa. És per aquest motiu que, sentint les propostes electorals d’ERC i CiU t’adones que al final, aquests dos, hauran d’acabar convergint en moltes coses si volen posar per davant els interessos nacionals, tal com venen ara als electors, i defensar Catalunya al Congrés dels Diputats. “Pacte fiscal” o “concert econòmic”? Digueu-li com vulgueu però, mentre no siguem independents (espero, en algun dia), la solidaritat amb Espanya ha d’estar regulada, sigui arribant al 4% que paguen els lands alemanys més rics al govern federal o una altra forma que ens garanteixi la supervivència econòmica.
 
El debat del futur serà el de la supervivència econòmica. Com sortirà Catalunya de la crisi? Mantenint l’actual esquema de relacions amb la resta del país, segur que no. De fet, el nou govern espanyol tindrà aquest nou repte: regular els interessos divergents, cada dia més, entre uns partits de dependència catalana i els que rendeixen pleitesia al concepte eteri de “nació espanyola”. Entre aquells que veuen que de la crisi no se’n sortirà igual que s’hi ha entrat i els que encara pensen que, amb les receptes clàssiques del “cafè per a tots” poden tancar la carpeta. Veurem què passa.