Els xiquets sahrauís ja han tornat amb els seus familiars biològics. Han passat dos mesos entre nosaltres.
El cost econòmic d’aquest programa és important, molt. El seu pes es reparteix entre l’associació, que possibilita que els xiquets puguen arribar a les nostres cases; les famílies acollidores; els professionals mèdics; els representants polítics; els mitjans de comunicació; la gent anònima…
Si els enviàrem els diners a les seues cases, un gest altruista també lloable, es perdria allò que les Vacances en Pau també aporten: quan vénen els xiquets a les nostres cases, veuen i viuen el nostre món, la solidaritat de les famílies, la de la nostra gent, poden allunyar-se temporalment de la penúria en què viuen als campaments de refugiats… i reben, sobretot, una injecció de moral i de solidaritat que arriba, també, als seus familiars que romanen als campaments de refugiats i, amb dignitat resisteixen contra les inclemències del clima, suporten la prevaricació de la comunitat internacional, que suporten el fet de no poder veure els seus familiars que van quedar sota l’ocupació genocida de la monarquia marroquina.
El gest de l’acolliment dels infants sahrauís no es pot pagar amb diners. Tot el cost econòmic de la campanya produeix uns beneficis que van molt més enllà del valor material que s’hi inverteix. L’esforç de tots produeix un benefici moral que no cap a les maletes i les motxilles que s’enduen els xiquets en l’avió.
Amb tot, tota aquesta mostra d’altruisme seria innecessària si els qui s’emplenen les butxaques fent negocis il·legals amb les riqueses del Sàhara Occidental, els rapinyaires, els usurpadors, els responsables dels governs còmplices amb els depredadors marroquins tingueren dignitat i valoraren més la solidaritat que els diners.
Salvador Pallarès-Garí
Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Saharauí (ACAPS) la Safor
