- Publicitat -
La menys mediàtica, la que passa més desapercebuda, la qui potser està patint una injustícia més gran. Dolors Bassa ha fet ús del seu últim torn de paraula en el darrer dia del judici del procés, tal com els altres onze acusats. I durant els escassos 15 minuts que l’han deixat parlar, ha fet una de les sentències més demolidores i que potser retronaran més als caps dels jutges del Suprem en els propers mesos: “Les generacions que venen depenen de la seva sentència”, ha dit als magistrats. “La seva sentència pot ser un principi per a una solució per a moltes persones.” Aquesta ha estat la tònica de la seva declaració i la de bona part de la resta d’acusats, que han aprofitat al màxim els seus pocs minuts abans que Marchena digués el famós “vist per a sentència”.
Els líders del procés l'han avisat que la decisió dels jutges tindrà un gran impacte en l'esdevenir del procés, i que difícilment arreglarà el conflicte obert per benigna que sigui, però si és dura, encara l'empitjorarà més. Els polítics i activistes han dit que sigui quina sigui la sentència ni ells renunciaran als seus ideals, ni l'independentisme ho farà. Tots han fet bandera de la no-violència, i cadascú ha posat el seu toc personal.
Forcadell ha dit que la jutgen per qui és i no pel que ha fet, després de veure les tergiversacions i falsedats de què ha estat víctima. L'honorat Jordi Sànchez ha fet gala del seu estoïcisme i la capacitat de resistència citant Sòcrates: “”És millor patir una injustícia que cometre-la”. Jordi Cuixart ha estat, de nou, el més descarat, dient un “ho tornarem a fer” que ha fet tremolar les bases del Suprem. Josep Rull i Jordi Turull, com molts d'altres, han citat el suport de les famílies i han deixat clar que els traspassaran les seves idees nobles. Com ells dos, Quim Forn ha dit que el judici és un “escarment” a tots ells, mentre que Raül Romeva ha insistit amb l'autodeterminació. Els tres líders no acusats de rebel·lió (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila) han desmuntat la malversació i també han donat missatges polítics.
Però cap amb tanta intenció com Oriol Junqueras. Ha tornat a apel·lar al diàleg, a tornar el conflicte català a la teulada de la política, i ha defensat el pacifisme de tot el procés. Potser no ha estat tan punyent, tan original, tan emotiu com alguns dels altres torns de paraula, però el líder d'ERC ha fet arribar un missatge clar que han recollit capçaleres internacionals com 'The Guardian'.
En qualsevol cas, les últimes paraules ja són història, les llargues i anacròniques sessions del judici del procés també han acabat. Quatre mesos i 52 sessions on han predominat les exageracions, les manipulacions i tergiversacions de fiscals i policies espanyols, explicant episodis totalment irrellevants per una suposada rebel·lió i intentant convèncer d'un ambient insurreccional la tardor de 2017 quan ningú dels qui eren allà en aquell temps ho van copsar d'aquesta manera, diaris casposos inclosos. Fins aquí aquesta infàmia; ara Espanya s'aguanta la respiració perquè els jutges del Suprem no donin un cop de gràcia a la seva democràcia i a les relacions amb Catalunya.
Publicitat
