Fa uns dies saltava la noticia: la trobada secreta a la seu del holding empresarial de les comunicacions Mediapro entre els màxims dirigents d’ERC, Podemos i Catalunya en Comú. Una reunió que hauria de formar part de la rumorología i la llegenda urbana (com passa amb la immensa reunions i reunionetes que es fan a diari a casa nostra entre persones importants per tractar temes importants) era primera plana d’alguns diaris digitals i obligà a uns i altres a donar explicacions sobre la finalitat i els temes tractats a la mateixa.
Realment tot hauria estat molt més còmode si algú (ves a saber qui) no hagués filtrat la reunió, però no va ser possible i van començar a aparèixer les sempre incomodes preguntes que obliguen a donar tota mena d’explicacions: de que hauran parlat? Hauran arribat a algun compromís/acord? Com és que no s’ha fet pública aquesta reunió?
Segons els cronistes que han escrit sobre la qüestió, sembla que Iglesias i Domènech van preguntar als republicans sobre l’eventual suport d’aquests a una hipotètica moció que estaria meditant presentar Pedro Sánchez per desbancar al PP del govern espanyol, a la vegada que es feia un repàs de la situació política i s’especulava quin seria l’escenari posterior al 1 d’Octubre en el cas de que no es faci el referèndum, o fent-se aquest no passi de ser una performance, o fent-se amb tots els seus ets i uts guanyi l’opció del no.
Pel què es veu des del comuns i Podemos no contemplen seriosament un escenari real en el que es faci el referèndum i guanyi l’opció del sí, entrant aleshores en una fase de transició i negociació que permeti fer efectiva la desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol, concretant la més que previsible Declaració Unilateral d’independència. Tornem a repetir, pels comuns i podemites, aquesta darrera opció no es contempla. Per quin motiu? Doncs segurament per motius que van des de la més simple adscripció a un marc mental estatal (que no contempla cap mena exercici efectiu del dret d’autodeterminació) fins a simple estratègia política (allò que diuen dels costos electorals per defensar posicionaments que ni els teus entenen).
Una de les coses més preocupants és el fet de que des de Comuns apuntessin que passat el 1 d’Octubre i es certifiqui el fracàs (segons ells) de les possibilitats reals de concretar la independència, la vida continuarà, i haurà una autonomia (o unes engrunes) que administrar i que aleshores sí, arribarà l’hora de la política amb majúscules. D’aquí que des dels comuns i els podemitas temptegessin als republicans sobre un hipotètic nou tripartit, que desbanqués al PDeCat del govern, allargant el règim autonomista i mostrant els comuns i Podemos una deriva que apunta al manteniment del estatus quo i la impossibilitat de fer viable cap mena de procés de transformació a Catalunya i a l’Estat espanyol.
No deixa de sorprendre que els dirigents republicans continuïn fent reunions on es tractin aquesta mena de plantejaments, més que res, perquè s’estén una ombra de dubte sobre ells al poder contemplar plans B en cas de que finalment el referèndum no es realitzi. El que realment haurien d’estar mostrant tant en públic com en privat els republicans és el seu compromís granític amb el referèndum, i que per voler sumar esforços per part dels comuns i Podemos al referèndum, el que han de fer és interpel·lar directament a les seves bases, ja que els seus dirigents ja han deixat clar que no es comprometran amb el mateix.
A hores d’ara, si s’hagués de tenir una reunió amb Domènech i Iglesias, el missatge que se’ls hauria de trasmetre és de facil comprensió, ja que farem el referèndum peti qui peti, i anirem a guanyar-lo. Resumint i dient-ho com diu un bon amic en castellà per a que ho entengui tant Iglesias com tot el seu univers i la gent de l’Estat espanyol: el uno votamos y el dos nos vamos.
