Per simple incapacitat o per tapar les vergonyes de no sabem qui o de no sabem què, des de fa algunes setmanes la jardineria ha estat convertida en una mena de crim social. Fins ara, aquesta era la nostra professió… encara que potser a partir d’ara ja no ho serà, perquè han decidit que ja no mereixem la consideració d’activitat econòmica. Segons sembla, devem ser una agrupació dedicada al voluntariat o quelcom similar.
Com és que es paralitzen les nostres feines i no les d’obra civil, si per fer formigó es gasten milers de litres més que per fer sobreviure les nostres plantes? Com és que ningú parla de la indústria o empreses que tenen la seva principal activitat econòmica en l’aigua? Com és que no parlem de la reforma de la PAC i del què representa actualment per la nostra agricultura? Com és que mai s’havia parlat de les grans canonades i de les pèrdues diàries que pateixen des de fa uns quants anys?
Si passem a dades contrastades de manteniments de jardineria pública, estaríem en uns consum dintre de una forquilla de 220-250 litres per metre quadrat a l’any. I això, prenent en consideració els regs, les basses, els llacs, les piscines, les fonts, els bars, els lavabos i els consums extres per activitats puntuals o programades pels ajuntaments. A tall d’exemple, per mantenir una superfície d’una hectàrea, tindríem uns consums anuals de 2.350.000 de litres. Comparem-ho amb les pèrdues diàries que té el tram de canonada Ter-Barcelona en la xarxa de distribució d’aigua potable, quantificades en 11.000.000 litres diaris, equivalents a 4.015.000.000 de litres anuals aproximadament! Tot això ens porta a veure ràpidament que amb les pèrdues anuals d’aquesta xarxa, podríem estar mantenint aproximadament 1.700 ha de parcs urbans!
Hem de considerar que la lluita per l’estalvi d’aigua en el nostre país és cosa de tots i que hem d’aportar tot el que sigui possible, per insignificant que sembli. Ha arribat el moment de començar a solucionar els problemes greus i no tapar-los amb decisions socials, que criminalitzen tant sols als usuaris i a la jardineria. Dirigim els esforços, tant humans com econòmics, a solucionar problemes. No tapem la realitat amb decisions, políticament correctes, que traspassen tota la culpa als més febles. Deixem de perseguir als usuaris i la jardineria, que ja han demostrat prou compromís social. Doncs, recordem que les dades recentment publicades sobre el consum d’aigua per habitant/dia a Barcelona es situen tan sols 4 litres per sobre de la insalubritat.
O és que potser la jardineria no és un patrimoni natural i cultural, que hem de conservar? Recordeu que, segons Ciceró, l’agricultura i, per tant, la jardineria és “la professió pròpia del savi, la mes adient al senzill i l’ocupació més digna tot home lliure”.
Jaume Fornés i Roger Junqueras
(APEVC – Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya)
