Una proclama intoxicadora

L'anomenada declaració de Barcelona, és a dir, el manifest d'un grup de 60 empresaris alemanys (es fan dir empresaris, però no tots ho són) que a títol individual han decidit posar en marxa una nova plataforma unionista, sembla que està revolucionant –com un tigre de paper– la vida social i política catalana, absolutament somorta, en aquests mesos d'hivern, amb un encefalograma pla, que costen tant de passar.
D'entrada, cal afirmar, amb tota rotunditat, que aquesta és una operació més per provocar la por en l'electorat i la ciutadania catalana. Cal tenir molt present que de les 1.058 empreses alemanyes instal•lades a casa nostra –el 45% del total de l'Estat espanyol–, els empresaris (o pseudoempresaris) contraris a la independència, la majoria a títol personal, no representen ni un 6% d'aquest empresariat i estan vinculats a opcions polítiques conservadores i espanyolistes. D'altra banda, no s'entendria que la gran majoria de les grans empreses alemanyes vulguin seguir a Catalunya i invertir en un futur proper amb tota normalitat. Això no és més que una maniobra, congriada per directius i elements polítics uniformitzadors, per tal de crear incertesa i preocupació a Catalunya. Fins i tot la important empresa química BASF, en un recent comunicat, s'ha desvinculat clarament del manifest a favor del centralisme espanyolista. De fet, tal com molt bé ha dit el periodista Francesc Marc Àlvaro, hem entrat en una fase del procés sobiranista d'increment de la virulència del discurs catastrofista contra la llibertat nacional de Catalunya i el seu inequívoc europeisme. Això també lliga amb el discurs, dur i injust, del president de la CEOE. No hi ha dubte que aquesta declaració de Barcelona, aquest manifest contra la sobirania de Catalunya és un pal a la roda del procés democràtic a favor del dret a decidir, a favor de la llibertat dels pobles; de cap de les maneres és una opinió seriosa d'uns empresaris seriosos. Aquest manifest és un altre torpede unionista per tal d'afavorir la intoxicació i la desmoralització del poble català. No n'hem de fer cas: és una proclama política més que defensa uns interessos ideològics molt determinats, és a dir, profundament anticatalans.