Som moltes persones les que sabem que una llengua no desapareix perquè els nouvinguts no la vulguin aprendre i parlar, sinó perquè els propis parlants deixen de fer-ho, o no fan el que seria convenient perquè la llengua en qüestió gaudís de bona salut. El fet que hi hagi catalanoparlants que deixin de parlar la llengua catalana als seus fills, o d'altres que no la parlen en totes les ocasions i en tots els àmbits, és una de les causes principals que perjudiquen la normalització d'una llengua, com la catalana, que ha estat durant segles reprimida i perseguida. Quan una llengua és perseguida vol dir que hi ha qui la persegueix i qui desitja la seva desaparició. Els principals enemics de la llengua han estat els governs espanyols que han volgut esborrar els senyals identitaris dels territoris que s'havien annexionat. A aquests els han seguit totes les persones que envolten el poder, aristocràcia i poder econòmic, als quals després se'ls han unit els mitjans de comunicació afins, i a continuació, la gent pertanyent al poble que s'ha cregut les seves mentides.
Tant els governs com la societat civil tenen persones o associacions dedicades a estudiar la manera de fagocitar les llengües que els destorben, com és el cas de la FAES. Una de les maneres d'anorrear una llengua és esmicolar-la, fer-la trossos, dividir-la, anar-la fent petita, fins que sigui ridícula i no pagui la pena conservar-la. Un altre procés, que pot ser simultani al de la divisió, és aquell que ocorre quan s'ha aconseguit que tots els parlants de la llengua subordinada siguin bilingües, mentre es desenvolupa aquest procés es van introduint vocables de la llengua dominant. S'introdueixen a poc a poc, i van desfigurant la llengua subordinada. Al llarg del temps, aquesta pot arribar a semblar un dialecte de la llengua dominant. S'arriba a aconseguir fer perdre la identitat primera a la llengua. Si aquesta part esmicolada era dialecte d'una llengua pot passar que paregui que ho és d'una altra. Tenim exemples. El portuguès es parlava a l'oest de la península Ibèrica, de nord a sud. La part del nord, Galícia, també parlava portuguès. El fet de pertànyer a una altra nació va fer que primerament se li digués, com se li deu dir encara en medis acadèmics, galaicoportuguès; en una etapa posterior, els polítics li varen posar el nom del dialecte, gallec, i es va acabar el procés de bilingüització, al mateix temps que s'anaven introduint castellanismes i més castellanismes; i en aquest moment, ja sembla un dialecte de l'espanyol, més que del portuguès.
Aquest mateix procés fa estona que es duu a terme a València. Ha passat per tots els processos de divisió de la llengua, encara que es faci sempre volent distingir-se de la llengua catalana, de la qual el valencià sempre n'ha estat un dialecte. Els polítics, igual que a Galícia, varen començar canviant-ne el nom i donant la categoria de llengua al dialecte. Una passa més va ser la fundació de l'Acadèmia valenciana de la llengua. Si anau a la web de l'Acadèmia no hi trobareu ni una sola referència al català. Tot s'ha fet com si la llengua valenciana fos una llengua diferent. Per això, el Govern de Madrid i empreses que fan referència a les llengües, posen català i valencià com si fossin llengües diferents. Que el poble que només té estudis bàsics o si té estudis superiors no referits a les llengües no desitgi o pensi que la seva llengua és diferent que la llengua catalana, per totes les mentides que li han dit, es pot admetre. El que no es pot pensar és que això ho puguin acceptar persones enteses en temes lingüístics, com poden ser els que formen part d'aquesta acadèmia, a no ser que hagin pesat més les remuneracions aconseguides. Allò cert és que acaben de publicar un diccionari normatiu valencià, al qual hi han introduït uns 500 castellanismes. Una passa bastant important per seguir el camí del gallec. També tenen un.diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, una gramàtica normativa valenciana, la normativa ortogràfica del valencià, l'estàndard oral del valencià, i els gentilicis valencians. Ni la més mínima referència al català. Només una referència al principi a les Normes de Castelló, però tot seguit amarades de tota una sèrie d'elements genuïns. I a partir d'aquell moment, dedicació absoluta a la genuïnitat per marcar la diferència, que conclou amb els 500 barbarismes adoptats de l'espanyol. Espanyolismes que no són necessaris a una llengua que té les paraules adequades per a cada un d'ells.
Algú podrà dir que també l'espanyol té acadèmies de la llengua als diferents països on es parla. Aquestes acadèmies es diuen “Academia paraguaya de la lengua española”, o “Academia mexicana de la lengua”; unes posen de la llengua espanyola i altres de la llengua, i se sobreentén que és de l'única llengua, i fan congressos d'acadèmies de la llengua espanyola. Si a ca una de les persones que formen part de les acadèmies que posen “de la lengua”, els demanau que li posin un adjectiu, totes contestaran que “española” o “castellana”. Si feis el mateix amb els acadèmics valencians, l'adjectiu que empraran serà “valenciana”. Les 23 acadèmies existents treballen per enriquir la llengua espanyola, i si estudien els particularismes de cada estat, sempre és amb la intenció de millorar la llengua general. Res a veure amb el que han fet crear els polítics valencians contraris a la llengua catalana i que pretenen dividir-la, ja he explicat abans amb quins objectius ho han fet.
També s'està incubant un fet semblant a les Illes Balears, hi ha grupuscles que pretenen que la llengua no sigui la catalana, i aprofiten el fet de viure sempre emparats pel poder espanyol, que ha propiciat expressament certa confusió a la gent sense preparació i que no va poder aprendre la seva llengua; doncs aquests grupuscles pretenen inventar la llengua mallorquina, quan el que tenim és el dialecte mallorquí; uns altres, quan els diuen que hi ha més illes que Mallorca, parlen d'un baléà, com si pretenguessin burlar-se de la llengua d'aquí. El president José Ramón Bauzá tenia amistat amb aquests grupuscles i se l'ha vist en alguna de les seves reunions. Si el poble continua badant, qualsevol govern del PP, seguint les directrius de Madrid, inventarà també una acadèmia semblant a la valenciana.
