És molt important i molt positiu -per Catalunya i la democràcia- que una quarentena de figures de prestigi internacional demanin que es resolgui la situació de Catalunya consultant la ciutadania. També ens hauríem de felicitar perquè dotze eurodiputats, de diferents ideologies i nacionalitats, en un recent ple del Parlament Europeu d’Estrasburg han protestat i denunciat – de forma implacable- a la Comisió Europea “ l’estúpida” querella contra la Consellera de Governació Meritxell Borràs i el Secretari General de la Conselleria Francesc Esteve.
No hi ha dubte que ens trobem en un moment històric clau, en què – passi el que passi- les qüestions polítiques i socials han d’evolucionar positivament a favor de la democràcia, la llibertat, la justícia social i el sentit comú. Malgrat tot, hem de ser molt conscients que encara ens cal fer un esforç suplementari: ens cal recòrrer un cami, enfortir-nos –políticament, socialment i nacionalment- i portar a terme una titànica feina de convenciment, de pedadogia -plena i constant- tant en l’àmbit intern com a l’exterior. Cal tenir molt present que en aquests moment Catalunya es troba a l’agènda , política i diplomàtica, europea i internacional. Dia a dia van apareixent nous suports de polítics professionals europeeus en el sentit tarnsverssal del terme, però també d’associacions de la societat civil, de partits polítics com el flamenc N-VA o l’irlandès Sinn Fein, de partits danesos, alemanys, holandesos, lituans , letons , d’Estònia, de Croàcia -practicament d’arreu d’Europa de l’Atlàntic als Urals – que publiquen contundents notes de premsa en les principals llengües europees –anglès, frrancès i alemany- explicant -amb tots els ets i uts- que el govern de l’Estat espanyol està tenint una actitud poc democràtica (està esdevint un estat amb una democràcia de molt baixa qualitat) i que no pot continuar, ni un minut més, per la via de convertir el Tribunal Constitucional i d’altres aparells/insfraestructures judicials, en mers instruments polítics -durs i purs- per anar en contra de Catalunya.
En síntesi, ara és l’hora de ser el màxim de ferm i cívics possible, així com activar una diplomàcia de butxaca ( a on no pugui arribar el govern català,que ho faci la gent, les associacions i la força cívica de l’autèntica societat civil catala) per tal de reblar el clau, per tal blindar un referèndum un procés -social i democràtic- que és actualment la màxima expressió de la democràcia de debò en el vell continent.
