El diumenge 19 de desembre de 1154, a l’abadia de Westminster, Enric Plantagenet (comte d’Anjou, de Maine, de Turena i duc de Normandia) i Elionor (duquessa d’Aquitània) són coronats reis d’Anglaterra i esdevenen la parella més poderosa d’Europa.
Es tracta, certament, de dos personatges d’una enorme magnitud política. I, sens dubte, ella ha estat una de les dones més excepcionals del darrer mil•lenni. Tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d’un poema d’amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom d’el Trobador. A més, era una consumada geneta i una experta caçadora, destinada, des de ben jove, a governar el ducat. De fet, els senyors aquitans la juren hereva el 1136, quan tan sols tenia 14 anys. Pocs mesos després, el Divendres Sant de 1137, el seu pare mor durant un pelegrinatge a Santiago de Compostel•la. El rei de França aprofita aquest fet per casar-la amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la família reial francesa.
Alguns anys després, però, el 1152, ella força l’anul•lació d’aquest primer matrimoni i, tan sols sis setmanes després, es casa amb el futur rei d’Anglaterra amb qui té vuit fills, entre els quals destaca Ricard Cor de Lleó. A més, però, aquesta reial parella tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d’Aragó. De tal manera que aquest primer comte rei de la nostra història té el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui comparteix l’interès per la lírica.
Anglesos, occitans i catalans compartim, doncs, una intensa història d’amor.
