En relació a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE en contra del cànon digital espanyol, m’agradaria fer-vos arribar una reflexió general sobre la política pública de foment de la cultura i la innovació.
1. Estic d’acord que les institucions públiques han de promoure la creació i la innovació en l’àmbit de la cultura, amb polítiques i recursos econòmics. El sector de les indústries culturals en les economies més desenvolupades té un pes cada cop més rellevant. Es tracta, en efecte, d’un sector que no només contribueix decisivament a fer evolucionar la societat a través del món de les idees, els valors i les tendències, sinó que a més a més ajuda a transformar el model productiu català cap a l’economia del coneixement.
2. També em sembla evident que el sistema de gestió dels drets d’autor a través de societats generals d’autors privades, com l’SGAE, impedeix assignar d’una forma eficient els recursos econòmics. No pot ser, per exemple, que una petita minoria dels membres de l’SGAE s’emporti la gran part dels diners (una distribució que, d’altra banda, es decideix en una assemblea general de vot ponderat en què els membres que tenen més ingressos disposen de més vots). Una política pública seriosa de foment de la cultura no s’ha d’orientar tant a catapultar les grans estrelles, sinó a fer ressortir el talent. Es tracta de promoure la innovació, no pas de subvencionar els cantants que ja obtenen, per si mateixos, uns beneficis molt elevats.
3. El cànon digital és un exemple de la mala gestió dels drets d’autor a l’Estat espanyol. La sentència que ha emès avui el Tribunal de Justícia de la UE representa un clar revés a la política del Govern espanyol en matèria de drets d’autor i propietat intel·lectual dels darrers anys. Cal recordar que el Govern d’Aznar va ampliar el cànon a CDs i DVDs, però ha estat sobretot l’actual Govern de Zapatero (el 2006 va fer extensiu el cànon a gravadores, MP3, MP4 i telèfons mòbils) el que s’ha alineat més clarament amb les postures de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i a favor d’aplicar el cànon de forma indiscriminada tant a persones físiques com a empreses i a professionals. És evident que les institucions o les empreses no compren DVDs per fer còpies privades de material amb copyright i, per tant, que no haurien de pagar el cànon.
4. La decisió del Tribunal de Luxemburg també és un revés per a la SGAE, que té justament en el cànon digital una de les seves principals fonts d’ingressos. En matèria de protecció dels drets d’autor i de la propietat intel•lectual, les mesures de taxació indiscriminades no tenen cabuda dins la legislació europea. I a aquestes alçades, l’Estat espanyol s’hauria de fer mirar la tendència manifesta que té a vulnerar l’esperit de les directives europees. Cal recordar que la Comissió Europea té oberts a l’Estat espanyol més de 400 expedients per violació de la normativa de competència.
