Edició 2246

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de setembre del 2024
Edició 2246

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de setembre del 2024

Una maneta de candidats

|

- Publicitat -

La fragmentació preelectoral és cada vegada més evident en determinats espais independentistes. Avui, Ferran Mascarell, un dels impulsors de la Crida (amb la diputada de JxC Gemma Geis, Jordi Sànchez des de la presó i el mateix Puigdemont), ha anunciat la seva candidatura a les eleccions municipals a Barcelona per… no se sap. L’actual delegat del Govern  a Madrid no ha dit per quin partit es presenta. O sigui, que ara mateix no podem considerar que Mascarell sigui el candidat de la Crida, per estrany que pugui semblar.
 

Publicitat

Així que ara mateix, tindríem: Neus Munté pel PDECat. La candidata hereva de la formació convergent a qui tots donaven per morta fa moltes setmanes, segueix políticament viva i en la cursa. Ernest Maragall, per ERC, segueix fent la seva pròpia cursa, desmarcant-se de l’embolic de la resta. ´De moment, és l’independentista més ben posicionat. La persona que designi la CUP, de moment es parla d’Eulàlia Reguant, però caldrà esperar la decisió final. I aleshores, Ferran Mascarell, que hauria de ser de l’entorn de la Crida, altrament difícilment tindrà cap opció. I Jordi Graupera, el candidat de les famoses Primàries 2019, que aquesta setmana ha registrat el seu partit, i ve auspiciat per l’ANC. Ara mateix, cinc candidats independentistes, de tres el 2015. Gens malament, eh?
 

El garbuix existent al centre-dreta independentista (Munté-Mascarell-Graupera) és el reflex de la desunió que existeix al PDECat-Crida per acabar de conjugar tot l’espai en un sol moviment polític, com també el greu desencís d’una part de l’independentisme que busca una sortida amb Graupera, com ja va fer fa gairebé una dècada amb Joan Carretero i Uriel Bertran i López Tena.
 

Mentre passa tot això, atents a aquesta iniciativa: La Universitat Autònoma de Madrid va celebrar ahir un referèndum que preguntava si els estudiants preferien una República o una Monarquia. I el resultat va ser una participació elevadíssima: 7.303 paperetes dipositades i 6.111 vots favorables a la República. Una majoria aclaparadora front els 1.092 monàrquics, 43 blancs i 57 nuls. Una xifra absolutament espectacular tenint en compte que només 3.727 van votar el rector. La iniciativa no acaba aquí. Durant el mes de desembre, se celebraran 26 consultes (simbòliques, sí) entre 26 universitats de tot l'Estat. La iniciativa pregunta una segona cosa, si els estudiants estan d'acord a iniciar processos constituents per decidir quin tipus de República. Els sona d'alguna cosa, oi?

 

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut