El dissabte 10 de juliol Catalunya va viure una manifestació històrica, tant per la quantitat de gent que hi va participar com pel seu caràcter inequívocament independentista.
El dimarts 13 de juliol, la Mesa del Parlament va votar sobre les ja famoses IP (Iniciativa Popular) i ILP (Iniciativa Legislativa Popular). Tal com havia fet unes setmanes enrere, el representant d’Esquerra i president del Parlament, Ernest Benach, va votar a favor de la IP, mentre que –en canvi– els representants de CIU i IC, canviaven el sentit del seu vot i –en aquesta ocasió– votaven en contra de la IP, malgrat haver-la acceptada pocs dies abans.
Atès que la sentència del Tribunal Constitucional és més política que jurídica, algunes persones afirmen que el poscionament d’ERC hauria d’haver estat més polític que no pas tècnic. I que, per tant, hauria d’haver votat a favor de la ILP per demostrar el seu compromís polític amb la independència. Així i tot, també és probable que, en aquest cas, li retraguessin la manca de rigor jurídic.
Sigui com sigui, el posicionament d’ERC sobre aquesta qüestió és prou clar. D’una banda, no acata la sentència del Tribunal Constitucional en l’àmbit de la Llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya; i, de l’altra, considera un frau de llei que la Mesa del Parlament voti en contra de la IP un cop iniciada la seva tramitació. Exactament per aquestes mateixes raons, ERC va votar contra la ILP. De fet, l’aprovació d’aquesta ILP implicaria tornar a iniciar tots els tràmits legals per intentar regular una consulta popular que, de fet, ja està regulada per la Llei de consultes que és la que hauria de permetre tirar endavant la IP. En altres paraules, votar a favor de la ILP és donar per morta la Llei de consultes, que és la que avala la IP. Per tant, ERC no pot votar a favor de la ILP, perquè això implicaria votar en contra de la IP.
A primera hora de la tarda d’aquell mateix dimarts 13, un mail anònim va començar a circular per internet. I, en una nova versió de “l’embolica que fa fort” i de “la cerimònia de la confusió”, va inundar la xarxa posant la IP, la ILP i tots els partits en un mateix sac. Suposadament, tots ells eren culpables de traïció a la voluntat popular expressada en la manifestació del dissabte anterior. El més preocupant del cas, però, és que molta gent va donar per bona la versió dels esdeveniments explicitada en aquest famós correu electrònic. I, atès que sempre és més fàcil tenir una conclusió que buscar la informació i, atès que
–segons sembla– és millor malparlar dels propis companys que escoltar o llegir les seves explicacions, ERC va ser condemnada sense judici. Mentre alguns independentistes donin més crèdit a qualsevol mail que a la llarga trajectòria de milers de militants independentistes, la independència continuarà sent un somni inabastable.
Si un sol correu electrònic fa trontollar la nostra confiança, què passarà el dia que per la xarxa circulin dos correus electrònics?
