- Publicitat -
Publicitat
Les terres catalanes són de vegades el paisatge literari d’autors estrangers. Recentment La Campana ha editat la preciosa novel·la curta Un llarg hivern de Colm Tóibín, autor d’origen irlandès que escriu en llengua anglesa. Novel·leta breu però intensa en la qual pesa més allò que no es diu però que sura en l’ambient i que és perfectament perceptible pel lector, el qual se submergeix irremeiablement en l’angoixa i el patiment que senten els protagonistes de la història. L’argument és colpidor. Una família resident en un poblet aïllat del Pallars, per un fet circumstancial però dramàtic, es trenca i la mare desapareix el mateix dia en què cau una nevada tan esfereïdora que el poble queda incomunicat. La resta us la podeu imaginar perfectament. Pare i fill sols en la casa conduïda per la mare, sentint escolant-se les hores en silenci sense notícies d’ella i sentint com cada cop és més improbable que aparegui viva. El gran mèrit d’aquesta obra és la contenció, l’habilitat amb què l’autor evita el melodramatisme. Un gran risc per un autor inexpert i que s’explota molt en el cinema, dolent esclar.
La desaparició d’un ésser estimat deu ser una de les experiències més horribles que pot experimentar una persona. Possiblement més que la mateixa mort. En aquests casos, si més no saps que aquesta persona ja no hi és. Però imagineu-vos el sentiment angoixós de tots aquells que tenen un familiar desaparegut, que no saben on para, que no saben si està bé, si ha marxat per voluntat pròpia o forçat per algú altre, com es deu sentir… Penseu en els pares de la Madeleine o d’en Yeremi, que no saben on són els seus fills i que a mesura que passen els dies, cada cop és més probable que siguin morts. En certa mesura, Un llarg hivern parla d’aquesta angoixa, indescriptible per a qui no l’ha sentida i molt possiblement sols imaginable de manera molt parcial i incompleta.
Un llarg hivern és una llarga intriga que no és tal perquè saps com acabarà, tot i que el final és apoteòsic. La intriga rau en què no pots deixar de llegir-lo, estàs frisós per arribar al final malgrat que t’espanti alhora. Una obra imprescindible per la profunditat humana que conté i pel domini de les tècniques narratives que demostra.
Publicitat
