Una jungla silenciosa

(Versió estesa a 3500 caràcters de l’article publicat a El Punt Avui el 28-Mai-19)
A l’Abril es va publicar a Biological conservation l’article “Worldwide decline of the entomofauna”, que recull i condensa 73 estudis diferents sobre la reducció del nombre insectes. La conclusió? El 40% dels insectes del món podrien extingir-se en les properes dècades. Atesos els innombrables serveis ambientals que proporcionen els insectes, això seria una catàstrofe natural sense pal·liatius. L’estudi cita com a principals causes: la pèrdua d’hàbitats; la pol·lució deguda a pesticides i fertilitzants; els patògens i espècies invasores; i, finalment, l’escalfament global.
 
I recomana ferventment emprendre accions per a mirar de reduir l’impacte de les tres primeres causes, mitjançant una reducció radical en l’ús de pesticides i la regeneració d’aigües contaminades en entorns urbans i agrícoles. Malauradament, no hi ha remeis senzills per a l’escalfament global que, si bé pot arribar a tenir un efecte lleugerament positiu per als insectes en regions temperades o fredes, els afecta dramàticament a les regions tropicals, a través d’un augment tant de les sequeres, com de les temperatures màximes. Efectivament, havent evolucionat en un clima estable, la salut d’aquests insectes cau en picat a poc que s’allunyen del seu òptim tèrmic. No poden resistir més enllà del que l’evolució els ha preparat i, sorpresa, tampoc no tenen aire condicionat.
 
Un exemple concret ens ve d’Austràlia, a on les inusuals sequeres han causat una xocant caiguda en el nombre d’arnes bogong. Cada any, uns 2000 milions d’arnes bogong fan una migració anual de més de 1000 Km del nord al sud d’Austràlia. Aquest any, a una cova a les regions alpines a on normalment s’arreceren milions d’arnes, només se n’han trobat 3 espècimens. La inspecció d’unes altres 50 coves de recer conegudes, dona uns resultats similars. I com que aquesta arna és un component bàsic de la dieta de l’opòssum pigmeu de muntanya (en perill d’extinció) en el moment que acaben la seva hibernació, els investigadors han trobat múltiples casos de femelles que tenien totes les cries mortes i en descomposició al marsupi.
 
L’altre exemple, encara més punyent, ens ve de Puerto Rico. A la jungla de Luquillo han passat de 0 dies de temperatures de més de 29 C al 1970, a un 44% dels dies el 2018. El professor Brad Lister va trobar que això ha dut, en el mateix període, a la desaparició del 98% (!!!!) dels insectes a nivell de terra, i del 80 % dels que es troben a les capçades. Conseqüentment, les granotes i els ocells han desaparegut en un 55%, i una mena d’ocell concret, el todi de Puerto Rico, ha desaparegut en un 90% (!!!). Això és, senzillament, un veritable col·lapse de les cadenes tròfiques.
 
Ja sabíem de l’impacte de l’escalfament a les regions fredes de la terra, que s’escalfen molt més de pressa que la resta. Però ara veiem també, ja, l’impacte a les zones tropicals, que descobrim que són molt més fràgils del que ens pensàvem. Tant se’n fa lo exuberant, puixant i vibrant que sigui qualsevol ecosistema: amb la nostra perseverança tenaç som capaços de doblegar-los i crebantar-los a tots; de fer-los acotar el cap i acceptar, ja vençuts i sense esma, la seva fi. A la fi, tindrem el premi pel qual tant abnegadament ens hem escarrassat: una jungla silenciosa.
 
PS: També d’Austràlia ens arriba la noticia que, aquest darrer estiu, degut a temperatures als trenta llargs i nits caloroses durant 4 dies seguits, els opòssums han arribat a un grau tal d’estrès per calor, que, embogits, recorrien a beure aigua de mar, ço que els causava la mort acte seguit. Ells tampoc tenen aire condicionat.