1953: el Barça de les cinc copes
Època daurada a Can Barça, amb un equip format per Ramallets, Biosca, Manchón, Basora, César i Laszy Kubala que aconsegueix la temporada anterior, la 51-52, la fins fa 3 anys fita del barcelonisme: les cinc copes (Lliga, copa, copa Llatina –una mena de Champions entre França, Portugal, Itàlia i Espanya-, copa Eva Duarte –la Supercopa de l’època- i Copa Martini&Rossi –similar al Gamper).
A la copa del 1953, el Barça havia aconseguit golejades com el 8 a 1 contra el Pateti a semifinals o el 5 a 0 contra el València, sengles a Les Corts. A la final es tornarien a enfrontar els dos colossos de la competició. L’Athletic s’havia desfet del Maligne en semifinals gràcies a una victòria per 1 a 2 a Mòrdor.
La final es va disputar el 21 de juny de 1953, com no, a Chamartín, i amb Saruman i senyora presidint. El partit va finalitzar amb un 2 a 1 favorable als catalans, que de la mà de Kubala primer (46’) i de Manchón (57’), van sentenciar el partit. Venancio marcaria quatre minuts més tard, però de poc serviria el gol basc.
1984: trenta anys sense una final
Trenta anys després Athletic de Bilbo i Barcelona es tornaven a enfrontar en una final de copa, aquest cop, però, amb victòria basca –gol d’Endika- i faves a la catalana. Després d’un partit més que tens, ambdós equips s’embrancaren en una batalla campal a la gespa del Bernabéu que només es comparable a si els exèrcits de Gondor i Rohan s’haguessin començat a estovar a les portes de Mòrdor entre ells, en comptes d’atacar els orcs.
Amb un Maradona calent per la lesió que li va provocar Goikoetxea a principis d’aquella temporada, i un Migueli al més pur estil kung fu, aquella final va tenir com a conseqüència una dura sanció per alguns dels jugadors involucrats, com els tres mesos d’inhabilitació a Maradona que li va imposar la federació. Aquest, entre d’altres, seria un dels motius de la seva marxa al Nàpols.
2009: Viva la Vida!
L’any del sextet. L’any del retorn de Pep a Can Barça, ara com a entrenador del primer equip. D’això fa només tres anys, i n’és el referent més proper. També va ser deu dies després del “set” que li va endossar el Barça a la banda dels portuguesos. I el mateix dia que les aficions basca i catalana van expressar el seu rebuig al Borboun amb una xiulada d’època, no retransmesa per TVE degut a un “error humano”.
Després del gol inicial de Gaizka Lehendakari Toquero, i d’uns minuts titubejants on més d’un ja temia la derrota, Touré va clavar un xut ras des de casa seva al pal curt de l’experico Gorka Iraizoz. A partir d’aquí el partit es va tornar un recital blaugrana amb els gols de Messi, Bojan i Xavi.
I desitjant que aquesta setena final representi el quart títol de la temporada pel Més que un Club, posem el punt i final a aquest repàs per la història. Força Barça!
Xaviero
