Una colla d’ineptes de la Conselleria d’Educació creen el caos a l’escola

 
 
            Sembla que després de saber que no podran acabar amb el català amb l’elecció de llengua i després de rebre un eixabuc des de Madrid, s’han posat tots a la feina, sense saber què feien ni per què, millor dit, ho feien perquè els ho havien manat. S’han posat a enviar cartes a tots els pares que tenen alumnes escolaritzats fins a 2n de primària, perquè contradient les mateixes ordres que havien disposat abans, puguin triar llengua, i d’aquesta manera pujar el tant per cent vergonyós (per a ells) que han tret fins ara, de pares i mares que han elegit castellà. Tanta sort que enguany els pares han pogut triar, gràcies a la seva lliure elecció de llengua, Celeste dixit.
 
            Les conseqüències són nefastes per a l’escola, que no saben com han de resoldre la segregació que la Conselleria ha creat. Quan als centres de primària ja els han encolomat aquest problema, la Conselleria es dedica a crear-ne més, perquè sembla que com a conseqüència d’això, un grup de pares han entrat a un CEIP de Calvià, enarborant com a arma de destrucció massiva un paper enviat per la Conselleria, la carta?, qualsevol altra ordre sense to ni so?, un boib?, vés a saber, però el que han exigit és que no volen més català per als seus fills i filles, ni volen llibres en català i que es canviï el projecte educatiu actual per un on desaparegui el català. Han insultat l’equip directiu i el professorat, han repartit fulls de propaganda i s’han negat a sortir, amenaçant amb cridar El Mundo, que aviat s’ha posat en contacte amb l’escola i ha acusat la direcció de no voler apuntar els pares que triaven el castellà. S’ha demanat socors a la Conselleria, a la directora general Sra. Celeste, que estava reunida, primer. i després, desapareguda. Aquest és el caos que organitzen.
 
            Per què en lloc d’obeir ordres cegament, no s’han posat a reflexionar i a pensar en qui és el centre de l’educació, en l’infant, al qual no s’ha d’intentar crear problemes de segregació, de currículum ni d’avaluació. Perquè és molt fàcil explicar què passa als alumnes que els han triat català i als que els han triat castellà, mentre es mantingui la legislació educativa actual. Intentaré explicar-ho:
 
            Aprenentatge de les llengües oficials per a l’infant, la família del qual ha elegit el català
 
            L’infant, la família del qual ha elegit el català, quan hagi fet els cursos corresponents a educació infantil i els dos del primer cicle d’educació primària, dominarà les quatre habilitats de la llengua catalana i de la llengua castellana (entendre, parlar, llegir i escriure) segons el nivell que correspon a l’edat d’entre set i vuit anys. Quedarà, per tant, capacitat per a poder seguir l’ensenyament en llengua catalana i en llengua castellana, segons el projecte lingüístic de centre, i si és no catalanoparlant i continua fent la majoria d’àrees en llengua catalana, no tindrà cap dificultat en arribar a 4t d’ESO i podrà aconseguir el GRADUAT ESCOLAR, sense dificultats lingüístiques.
 
            Aprenentatge de les llengües oficials per a l’infant, la família del qual ha elegit el castellà
 
            L’infant, la família del qual ha elegit el castellà, especialment si és no catalanoparlant, quan hagi fet els cursos corresponents a educació infantil i els dos del primer cicle d’educació primària, dominarà les quatre habilitats (entendre, parlar, llegir i escriure) de la llengua castellana al nivell corresponent a l’edat d’entre set i vuit anys; en canvi, no dominarà cap de les quatre habilitats corresponents a la llengua catalana. Si continua en una escola, on es faci majoritàriament l’ensenyament de les àrees en llengua castellana, és ben segur que no podrà aprovar el català ni en el darrer cicle de primària, ni en els cursos d’ESO. Per tant, no podrà obtenir el títol de GRADUAT ESCOLAR. Si a partir de tercer de primària, l’escola fa les classes majoritàriament en català, tampoc no es pot garantir que pugui obtenir als 16 anys el nivell de català corresponent al GRADUAT ESCOLAR, i, per tant, no és segur que pugui obtenir aquest títol.
 
            Això és el que han après els i les mestres, professors i professores, que es dediquen a fer classes des de fa molts d’anys. Per tant, era molt fàcil, que una vegada que a la Conselleria s’haguessin posat d’acord que això és el que passa a l’escola, ja havien de saber què és el que havien de fer per a no crear primerament el caos, i, en segon lloc, per a no condemnar una gran part de l’alumnat a no superar el GRADUAT ESCOLAR i engrossir les files del fracàs escolar. Era molt fàcil, arribar a aquesta conclusió, tant per als càrrecs com per als assessors i per a les assessores.