Una altra patacada de la Báñez

 Maleït corró, maleïda majoria absoluta! Avui tampoc no ens n’hem sortit. I un altre Reial Decret del govern, via ministra Báñez, ens farà no només més pobres, sinó més “esclaus”. La barra lliure dels contractes parcials faran que un treballador pugui treballar un nombre d’hores a la setmana que l’empresari podrà al cap i a la fi repartir-les com li plagui i, a més, modificar horaris quan vulgui. Es a dir, en aquestes condicions, qui podrà compatibilitzar més d’un contracte parcial? Quants diners acabarà guanyant un treballador en aquestes condicions si hi ha qui en fa cinquanta i just en treu 700 euros al mes? La Báñez prou que sap que el que ofereix és només una contractació parcial que imposa i blinda la precarietat. Es a dir, treballar per aspirar a ser pobre!
El govern espanyol va fent via implementant el model asiàtic de relacions laborals. Un model que no fa les empreses més competitives i  que no genera ocupació. Ans al contrari, comporta precarietat i devaluació salarial.  De fet,  el govern imposa contractacions parcials a dojo a costa de una superflexilibiltat que farà molt difícil, fins i tot, que algú pugui aspirar a tenir dues feines a temps parcial.
I mentrestant, les empreses malviuen per manca de demanda. Com que estem convençuts que la reactivació econòmica  és l’única manera de superar aquest dèficit, com podem estar d’acord amb les idees del govern basades l’esclavització dels treballadors com a factor de dinamització, com a solució?
I per acabar-ho d’adobar, a partir d’ara, caldrà cotitzar per les assignacions assistencials que  els treballadors s’han guanyat en algunes empreses (bons menjador, complements assegurances de salut, aportacions conciliació, pagament/ajuts educatius o de transport, etc…), la qual cosa significarà d’entrada o bé un increment dels costos laborals, una pèrdua de llocs de treball  o una major pressió en la negociació col•lectiva o, sinó, que aquests beneficis, ras i curt, es perdin, desapareguin.
I dir que tot plegat es fa per a incrementar les cotitzacions i afavorir les pensions és demagògic. Amb tot, la ministra ho afirma. Val a dir que, tot i que poguéssim oblidar el cop de destral que ells mateixos han donat al sistema públic de pensions, és evident que en la conjuntura actual això no és cert. Al contrari, significarà un pas enrere immediat (una nova devaluació salarial, en definitiva, per a molts treballadors, més enllà de la patacada que significarà per a d’altres sectors, per exemple la restauració).
Tot plegat un insult. Com diu el company Ginesta: un insult per a qui treballa, un insult per a qui vol treballar, un insult per a qui ofereix feina i un insult per a qui vol oferir-ne.
Però el PP té majoria absoluta!