No en volia saber d’altra! Ara, al Parlament de Catalunya tenim impresentables que fan apologia del terrorisme! Quan el destituiran? Altrament, com podíem interpretar la frase: “Os montaremos un Ulster que os vais a cagar”! L’autor? Segons el diari digital “Directe.cat”, qui ha verbalitzat aquesta currípia mental és el diputat Jordi Cañas Pérez, que, si realment és el pare del nou “Movimiento Ciudadanos Bifidus-Activo”, li diria allò tan “castizo y castellano”: “Ladran, luego cavalgamos”!
Tanmateix, els catalans no tenim problemes de restrenyiment, sinó de COLONITZACIÓ! Som una de les darreres colònies que li resten a l’atrotinat “imperio español”. Un país sotmès per la força de les armes. Sinó fos així, no ens hauria comparat amb l’Ulster! Fet i fet, l’ha traït l’inconscient, car en el fons veu als catalans tan espanyols, com anglesos són els irlandesos! El que significa que, psicològicament, té ben assumida la idea que està trepitjant terra estrangera i no pas España, malgrat, digui el contrari. D’aquesta disfunció, que li fa dir una cosa i pensar una altra, se’n diu hipocresia. I, aquesta forma de fer només és pròpia dels covards. Té por? Ho entenc, ja que els catalans només som pacífics en les ments d’aquells que ens volen esclavitzats. Per què viure, doncs, amb aquest malestar a Catalunya? No els haurà fet España tantes carreteres per què trobin el camí de retorn?
A l’estranger, és a dir, a Castella, aquella que, en l’actualitat, du per sobrenom España! utilitzarà el castellà “porque le da la gana”, aquí, fa servir la “lengua del imperio por derecho de conquista”. Els arguments, no són “mejor unidos” sinó “mejor colonizados”! Insisteixo, parli clar! No sigui tan coquí! La colonització reclama homes amb “pelotas” i no pas “nenetes” amb “canicas”. Definitivament, els seus “lladrucs”, són el producte del gos petit davant el gran, que al passar pel seu costat, sinó fos per l’escàndol que organitza, ni s’ hauria adonat que existia!. No sap com cridar l’atenció per a pescar vots!.
Amb tot, necessita una imatge menys tranuïtada. Vendre una “Ejpaña” moderna amb imatge de “legionario”, amb cabra o sense, no convenç. Què això no té importància? Ni Samsom va poder fer res sense cabell! D’altra banda, necessita molts arguments i no pas “lladrucs” per a convèncer els immigrats, perquè entre moltes altres coses, nosaltres, sabem allò que els nostres avis i pares ens repetien, del dret i del revés: “el hombre no es de donde nace sinó de donde pace”. D’aquí, que cap mare andalusa, murciana o asturiana impedeixi que els seus fills es facin catalans, ans al contrari, ens han encoratjat a formar part de la terra d’acollida, perquè, elles, millor que ningú, sabien que no era pas Catalunya la culpable del seu desarrelament i posterior fugida de la terra dels seus avantpassats, sinó d’aquest Estat espanyol que tant defensa i en el que només tenen cabuda els: CACIQUES, INQUISIDORES, PÍCAROS Y SOPLONES, tot plegat, amanit sempre per austries, borbons o dictadors sanguinaris!!! En resum: una tifa!
Diagnòstic, aquest darrer, que m’ha suggerit el seu argumentari escatològic que, pel cap baix, demostra la seva poca talla com a dirigent polític. I, ja que hi som, Sr. Cañas, valdria la pena que rendeixi comptes al Poble al qual, suposadament, serveix: On s’ha format el seu caràcter directiu? Amb quins mètodes? Quins són els noms i cognoms dels seus mestres? A quina escola democràtica pertanyen? Els seus títols els signà un dictador sanguinari i nazi com Franco? O per contra els firmà els seu hereu, Juan Carlos I? A quantes classes d’oratòria ha assistit? Sap què és? A banda d’ésser diputat, què ha fet a la vida? Quin cos teòric ha creat? On és la praxis del seu ideari? Quins resultats n’ha obtingut? Regenerar un estat podrit fins a la medul·la, primer per un nazi sanguinari i, després, pel seu hereu, reclama una oratòria molt més brillant que la de Castelar, un caràcter irreductible com el de Churchill i un geni creador i innovador similar al de Gaudí! Quines són les seves habilitats professionals? Fer cagar als catalans?
Té complex de clisteri? Ai, uix! Aquest mot potser és massa culte per a vostè, que traduït a un llenguatge vulgar, vol dir: té complex de lavativa? Perquè, ben mirat, si pensa que ens laxarà amenaçant-nos amb les armes, li recordaré les mateixes paraules que Isabel Soler –murciana d’origen— digué a Rojas Marcos, fa més de dues dècades, però, que encara tenen plena vigència: “Quan el Sr. Rojas Marcos diu que Catalunya ja no és dels catalans. Amb què compta? Cal recordar que el general Franco per a poder dir que Catalunya era “suya” i no dels catalans, va necessitar una tropa formada per l’aviació nazi, l’artilleria italiana, els moros que, ell, amb paciència i jamalají-jamalajà desencaubava de les càbiles i per a millorar molt més el pes, tenia les aguerrides brigades navarres. Ara, ni Hitler domina Alemanya, ni Mussolini Itàlia, els moros prou feina tenen a engolir-se el Sahara bo i mirant-se les illes Canàries i els navarresos juguen en un altre equip. Enmig d’una desfeta així de la tropa que cal, què fomenta el deliri de grandesa de Rojas Marcos? A veure si la meravellosa Andalusia, ara, a més de tenir un guillat que creu ser el Papa, tindrà també un señorito que pretén ser Napoleó. Posats a no comptar amb res, Rojas Marcos, no té ni l’estòmac del general Franco que mentre feia la digestió, entre xarrupada i xarrupada de cafè, o entre rotet i rotet –segons diuen els seus biògrafs– signava les penes de mort sense immutar-se” I, el text comentat acaba així: “Sr. Rojas Marcos, vigili, que, la suma de murcians, gallecs i andalusos que vostè maquina, ben a l’inrevés d’allò que els proposa, no vagin molt més enllà quan formulin reivindicacions que els catalans pactistes que a les “cortes” té ocasió de tractar. Ara, mira que bé, voldria posar-se a favor nostre. No ens irriti més Sr. Rojas Marcos. Quan varen haver d’anar-nos de les terres dels nostres avantpassats els señoritos com vostè no ens portàvem pas rams de flors a l’estació, ni ens deien que formàvem amb ells la mateixa comunitat. Hi estàvem sols. Jo ho recordo prou bé, sense cap mà amiga, llavors era una nena, però, només de pensar-hi el neguit em fa venir una suor freda. Un señorito com vostè què en sap de l’angoixa que es passa abans d’arribar a Catalunya? Vol fer vostè mateix la prova? Apa, valent! Vingui a viure i a treballar durant deu o quinze anys seguits a Catalunya i, després, torni un dia de visita a Sevilla. Quan passi pel carrer, la gent ja no el mirarà amb ulls encantats com si contemplessin l’esperit sant, mentre comenten: “mira passa el hijo del conde de Montarco”, sinó “ha llegado el catalán” I, per més fill de… conde que sigui, Sr. Rojas Marcos, comprendria, de bon grat o no, que ja no té més pàtria que la pàtria dels catalans. D’aquests catalans, que vostè, posseït de la mateixa mala bava del general Franco, però sense uns padrins com Hitler i Mussolini, voldria que ja no fossin amos de casa seva. Senyor Rojas Marcos vostè és un fürher de cortijo!”.
Amb tot, aclarit, ara sí, Sr. Cañas, com estan repartides les cartes en aquesta partida, només em resta dir-li que no jugui amb els laxants, perquè pot fer mal. En semblants circumstàncies, provocar un Poble que no doblegà ni un nazi com el general Franco al llarg de quaranta anys de dictadura, no tan sols és temerari, sinó suïcida.
ENCARNA PARREÑO
