Ahir va ser Sant Jordi i a diverses contrades del nostre país va ploure, mentre d’altres van gaudir d’un sol radiant que els va acompanyar-hi al llarg de la jornada.
Desprès d’aquesta jornada marcada per un increment en la venda de llibres i una caiguda en la de roses, podem dir que en aquest període de crisi hem perdut una mica la nostre passió i ens hem endinsat a les pagines d’un llibre per assolir els nostres somnis més profunds.
Com sempre en aquest dia podem trobar-nos diverses roses en qualsevol tamany i color. D’entrada ens hem de gratar-nos la butxaca i pagar-hi a primera hora del matí de mitjana uns 2’50 euros per una simple rosa roja amb el seu embolcall típic.
Aquest any no he pogut comprar-l’hi’s cap rosa ni a la meva filla ni a la meva dona i m’ha dolgut no poder-ho fer, però es el que te l’atur i tenim que prioritzar.
Tampoc he rebut cap llibre i si l’hagués rebut el hauria fet tornar.
Es la nostra diada sens dubte, però com deia l’inici hem perdut la passió en general, jo , en canvi vaig gaudir d’un dia en família on ens va ploure a dojo i ,de tant en tant un sol es deixava veure tímidament a l’horitzó.
I en aquells instants a preu de cost zero, vem encendre la infinita passió per una terra i llengua estimada al voltant dels que més estimem, sigui Sant Jordi, o no…
