Salar mínim, igual a vida digne; per gent pugui o no pugui treballar, però naturalment, qui treballa més anys i o temps, sempre ha de cobrar més que qualsevol, que pugui cobrar algun tipus de paga de l’estat, sense quasi haver cotitzat o bé gens.
Per mi, aquesta, si és la regla màxima per tenir una veritable igualtat de nivell de vida o i ingressos; qui més treballi i o més ingressos generi, i inclòs dongui feina a més gent, aquest de lògica mereixerien ( en una hipotètica Catalunya independent ) cobrar més, que els qui menys o gent cotitzen.
Jo des del meu parer, proposo, un salari mínim de 600 euros ( per qui no pugui treballar, i demostrable, i menter sotmès a un plà de recerca laboral i amb compromís de trobar una feina), i per altra part, el salari mínim per gent que treballa, hauria de ser 1000 euros, tot això generaria més igualtat i un millor nivell de vida.
Però perquè tot això es doni, cal que els treballadors, produeixin més i millor qualitat, i la forma real de produir, dels qui no poden treballar, és que mentre estan cobren l’ajuda mínima, se’ls controli que facin recerca de feina i ajudar-los a buscar-ne.
Tot es basa en crear compromís de part de tothom.