Podemos ha assumit la defensa de la celebració d'un referèndum (sobre la independència, sí, segur?) a Catalunya. Aquest fet li ha permès remuntar a base d'escombrar el nacionalisme d'esquerres arreu de la “perifèria” (per emprar el terme tan estimat pels de Pablo Iglesias). De fet, quan aquests dies es jutja el resultat d'Esquerra Republicana severament (com és tan habitual en els opinadors de l'entorn convergent) cal tenir en compte aquesta dada: ERC ha triplicat els seus resultats mentre Podemos feia miques totes, absolutament totes les opcions homòlogues arreu de l'Estat. Des de l'independentisme cal reconèixer el pas fet pels d'Iglesias i Errejón. Ara bé, també és precís fer notar que una conversió tan sobtada, en el seu pitjor moment demoscòpic, fa de mal creure. En concret, fa pensar que ens utilitzen, com és tan habitual en la política espanyola castellano-cèntrica, com un mocador que llançaran a la brossa quan els convingui.
Un referèndum com a excusa per substituir el PSOE
|
- Publicitat -
El que sembla molt (digueu-me agosarat) és que els podemites han trobat en el referèndum no només una eina per redreçar el rumb, guanyar a Catalunya i Euskadi i escombrar el nacionalisme “perifèric” d'esquerres, sinó sobretot una excusa per no haver de plantejar de veritat una alternativa de govern de la mà del PSOE. Amb el referèndum com a bandera, com a condició innegociable, s'assegura el fracàs de qualsevol negociació amb el socialisme espanyolista. Reforçat, a més, amb l'exigència d'una retirada del retoc constitucional forçat pel “diktat” d'Obama i Merkel a Zapatero. L'objectiu és evident: llançar Pedro Sánchez a col·laborar per activa o per passiva amb l'estabilitat d'un Govern de l'establishment i aparèixer davant l'opinió pública espanyola com a l'única alternativa davant d'unes eleccions avançades (o quan siguin), moment en el qual es deixarà caure oportunament la promesa de referèndum. L'estafa es va gestant i el temps posarà tothom a lloc.
Publicitat
