Dijous dia 12 de desembre hem viscut un moment històric per al país i, evidentment, també per a Terrassa. Tenim data i pregunta. El 9 de novembre de 2014 els catalans tenim la cita que la Història ens deu i som convocats a votar la independència.
L'acord no era fàcil i cal reconèixer l'esforç de tots els partits signants (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP). És un gran acord, fruit de la unitat i del moment polític i social que vivim. En aquest sentit, malgrat que no és la pregunta que ERC hauria volgut, perquè no volíem que fos tan llarga, sí que és la pregunta que vol en aquest moment una amplíssima majoria del Parlament. També és evident que les formacions que no volien que la pregunta fos sobre l'Estat independent han acceptat que aquest era el clam de la societat i que calia recollir-lo. Per tant, és evident que aquesta fórmula de pregunta garanteix la voluntat de les formacions polítiques i dels ciutadans que les han votades, que són una àmplia majoria.
Però, quan parlo de moment històric, no ho faig només pensant en la data ni en les preguntes. Ho faig, passi el que passi a partir d'ara, pensant en la revolució democràtica que això significa. Ho faig pensant que hem tornat a situar Catalunya en l'agenda política mundial, amb l'acte de sobirania més important que ha fet aquest país en els darrers 300 anys. Ho faig pensant que, finalment, hem decidit fer un pas endavant i trencar de forma definitiva amb tot el que va suposar el pacte de la transició. I ho hem fet, reitero, amb el suport d'una àmplia majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. Un Parlament, m'agrada recordar-ho, nascut d'unes eleccions que van superar el 75% de participació. Senyores i senyors, aquest és un procés que ja no té marxa enrere: la democràcia i la voluntat dels catalans d’esdevenir un nou Estat d'Europa ja no és només un desig, sinó que és un objectiu amb data fixada.
I m'agrada recordar que la política, tot i el descrèdit actual, és l’art de dissenyar futurs millors per a tothom i crear els camins possibles per arribar-hi. I això és el que hem intentat fer i això és el que hem de fer durant aquests onze mesos vinents. Onze mesos per a convèncer la població del Principat, també la de Terrassa, que la independència és un projecte de futur compartit, ple d'incerteses, cert, però ple d'esperances per a construir una societat moderna, culta i igualitària en drets i deures. Estic parlant d’una concepció de la ciutadania basada en la lliure voluntat de ser catalans; d'un projecte engrescador, obert a tothom i sense exclusions. Un projecte nacional, clarament republicà, no ètnic, basat en valors cívics, ciutadans i d’integració; on ser catalans no és una herència, sinó una lliure elecció i depèn únicament de la nostra voluntat democràtica. I sí! Som radicals. El nostre projecte és radicalment democràtic, i es basa en la sobirania i en la millora del benestar. Parlar avui d’independència, parlar d’un Estat català, és parlar d’un futur ple de sobirania nacional per poder viure millor. Parlar avui del 2014 és parlar de democràcia i del dret a decidir. D’un projecte en què volem la participació de tothom. Un projecte compartit, on no hi sobra ningú, on anem a poc a poc perquè tenim pressa, on tothom ha de tenir el seu espai, i on tothom hi cap. Que ningú ho dubti, votar és la via!
Isaac Albert i Agut
ERC Terrassa
