L’embranzida de la política catalana, particularment després de l’11S, ha deixat Espanya absolutament descol·locada i amb una miopia política, tan del PP com del PSOE, que s’haurien de fer mirar per l’especialista. Ens han dut a un increment de l’independentisme que ja fa moure les rodes del molí encara que no baixi aigua i ells, davant d’això, en lloc d’asseure’s i parlar per consensuar noves fórmules d’apropament, tanquen la porta als nassos i segueixen sense entendre res de res i, quan ja es veuen obligats a dir alguna cosa, només ho fan amenaçant amb la, per ells malentesa i mai utilitzada per a construir, Constitución Española.
La celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant la pròxima legislatura -hauria de ser quan més aviat millor- l’intentaran evitar, ja ho sabem, amb tot el que tinguin a l’abast, i hem d’estar preparats i ser valents. Les pors que volen crear han de deixar els menys damnificats possibles perquè la majoria que faci l’acte sigui el més amplia possible per deixar ben clara la posició de la gent de Catalunya, i el resultat s’haurà d’acceptar per tots els costats, per enfrontats que siguin.
L’Estat federal, en el que un bon grapat de catalans s’hi haguessin pogut sentir còmodes, desprès de més de trenta anys de recorregut del de les Autonomies, ja no és possible, més que res perquè España es ben evident que no és federalista… És centralista, i en certs moments, com el d’ara mateix, a més, uniformista. Tanmateix, l’eix que podia marcar un encaix federal com l’opció més a prop del sentiment catalanista majoritari, actualment, ha variat de posició.
En tot, Catalunya és plural, i no te perquè canviar, però els discursos des de partits com PPc o Ciutadans és possible que encara facin créixer més el nombre de partidaris de l’Estat propi.
Després del fracàs de l’Estatut i de la negativa al pacte fiscal, és ben lògic el canvi de perspectiva de Catalunya, fatigada pel tracte rebut i esgotats els intents per encaixar en un Estat realment reduït a la seva capital i anant acontentant a la resta, hermètic i excloent. Catalunya vol decidir lliurement un nou futur, que és una incògnita, però no vol acceptar seguir en un present que el du a la ruïna com a país. I això ara ja ho diu una part important del poble, i el Govern vol saber quina part és.
I no cal que hi busquin altres lectures. España te un problema estructural d’Estat a resoldre, no només a Catalunya, també al País Basc hi ha eleccions en breu que el pot portar al mateix etsocac.
La Constitución Española no s’ha volgut interpretar en el seu esperit i en algun moment tenia que esquerdar-se, i és lògic que ho faci per on hi ha tots els ingredients per necessitar més espai.
Catalunya, en el nostre cas, ha trucat, s’ha assegut i ha volgut dialogar moltes vegades però, mentre no faci el mateix l’Estat, España te un problema greu a resoldre.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
