A hores d’ara totes les enquestes demoscòpiques, i que s’han fet públiques, ens diuen que el PPCV no aconseguirà una majoria suficient, en les properes eleccions a les Corts Valencianes de maig del 2015, per poder governar en solitari. A set mesos de la celebració d’aquestes eleccions comencem a veure com alguns partits polítics valencians comencen a moure’s: elecció de candidats i llistes, primàries, possibles pactes, lleis oportunistes,…
El PP està passant pel pitjor moment de la seua història. En lloc d’un partit polític sembla una trama mafiosa, una colla de corruptes que l’únic motiu que han tingut per entrar en política ha estat per robar tot el que poden. Recordem que el mateix president Eduardo Zaplana, quina vergonya!, ja ho va dir que estava en política “para forrarme”. Efectivament, al País Valencià porten vint anys governant i la corrupció ha estat tant generalitzada (casos com Brugal, Cooperació, Emarsa, Fabra, Gürtel, Hernández Mateo, IVEX, Mercalicante, Montfort, Nóos, Rabassa, Vela, Terra Mítica….) que fa molta pudor en totes les administracions valencianes. Seguint l’exemple de Zaplana s’han dedicat a robar tot el que han pogut i més. Per això, malgrat que moltes vegades han tingut la connivència de la justícia, tenen, o han tingut, imputats tota mena de càrrecs: presidents de la Generalitat, de les Corts i de les Diputacions, consellers, diputats a les Corts, alcaldes…
Davant d’aquests escàndols que els esguiten dia sí, dia també, i conscients de la pèrdua de possibles votants i de la majoria per governar, els populars també comencen a moure la maquinària electoral. El president Fabra s’esforça per reunir la militància en sopars, inauguracions, festes i tutti quanti, per encomanar-los que tot no està perdut, i que és possible tornar a guanyar. Fins i tot l’inefable Alfonso Rus, i en un acte amb càrrec directius del PP de l’Horta Nord, va arribar a dir que “solo nos faltan 120.000 votos para la majoria absoluta, y esos votos deben ser el revulsivo que nos haga continuar trabajando”.
És evident que el PP també haurà fet les seues enquestes, i que tindrà informació de primera mà sobre la intenció de vots dels valencians. Però si només estan a 120.000 vots de la majoria, amb tots els casos de corrupció que els han esguitat, la veritat és que se’m fa difícil imaginar què diantre passa pel cap d’aquells que continuen votant-los. Ara bé, pensant-ho detingudament no ens hauria de sorprendre. No és la primera vegada que els valencians els han votat, tot i sabent quina mena de gentola són. I és que vint anys governant donen per a molt: endollisme, compra de voluntats, negocis bruts, favors, xantatge, subvencions, treballs a dit, requalificacions, adjudicacions d’obres…, i tot un seguit de complicitats. Per això molta gent, malgrat que sap que són uns corruptes i que ens estan robant descaradament, tornaran a votar-los. I estic convençut que pensen que poden tornar a guanya si aconsegueixen fidelitzar els votants més fàcil de convèncer: jubilats, pensionistes i el món de la festa, etcètera.
Des que el PP va acabar fagocitant a la Unió Valenciana (UV) de González Lizondo, comprant voluntats, oferint càrrecs, donant subvencions, alimentant l’anticatalanisme…,aquests, altrament dits blavers, concentrats fonamentalment al voltant de les falles i al cap i casal, han estat un vot fidel en totes les eleccions autonòmiques. El PP saps que no pot perdre a aquests votants, a aquests valencianets ofrenadors. I per això, de tant en tant, els hi dóna peixet per tenir-los ben contents: les falles, els jocs florals, les romeries, processons i altres beateries, i molt especialment l’anticatalanisme. Darrerament, i perquè cap d’ells puga deixar de votar-los pels escàndols de corrupció, han tret una vegada més, com fan sempre a les portes d’unes eleccions, el comodí enverinat de la llengua. Primerament posant-se en contra de la definició de valencià que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha donat en el seu diccionari. En segon lloc reafirmant-se en contra de la unitat de la llengua. Per cert, tant constitucionals que són ells, que sempre estan omplint-se la boca que cal obeir la Constitució, i resulta que després de més de deu sentències dels tribunals a favor de la unitat de la llengua no fan cap cas, i les sentències se les passen per l’Arc del Triomf. En un país democràtic, i davant l’incompliment sistemàtic de tantes sentències, els tribunals haurien de fer justícia i no permetre que tota aquesta gentola faça demagògia, i enverine la societat valencians amb el secessionisme. I en tercer lloc, i com que no en tenen prou, l’última pensada ha estat allò de l’”Observatorio de las Señas de Identidad”, una mena de Tribunal de la Inquisició “para vigilar que se defienda el caràcter individualizado de la llengua y revisar las subvenciones”. Aquesta llei que el Consell està ultimant a corre cuita, tot i sabent que tindran en contra el Consell Valencià de Cultura (CVC) , AVL, les universitat, sindicats, partits polítics, i tota mena d’entitats cíviques, és una prova més que els populars valencians actuen a la desesperada per acontentar els valencianes ofrenadors que abans esmentava. Tot, això sí no ho dubteu, seguint les línies d’actuació que es dissenyen a la FAES.
El PP porta més de vint anys enverinant la societat valenciana amb el fantasma de l’anticatalanisme, utilitzant la llengua per treure vots i guanyar eleccions. Però, en realitat, mai els ha importat un rave l’ús i futur de la nostra llengua. La majoria dels dirigents polítics ni la parlen, ni l’estimen, ni l’ensenyen als seus fills, ni els interessa gaire. L’exemple el tenim en els Molt Honorables que hem tingut. No em direu que no us ha donat vergonya quan heu sentit parlar en valencià, poques, molt poques vegades, a Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, ei que sí? Però, ves per on, em fa l’efecte que aquest malèvol ús que el PP ha fet i fa de la nostra llengua, té el dies comptats. Fins i tot hi ha veus a dins del partit, o properes a la ideologia popular, que pensen que ja està bé d’utilitzar la llengua per a fins polítics. En aquest sentit, són ben exemplificadores les declaracions de Joaquín Calomarde, exdiputat del PP i negociador de la creació de l’ACV, que la setmana passada en una entrevista va dir: “A uns mesos de les autonòmiques, tornar a polititzar la llengua és suïcida. Per a qui ho fa i per a l’equilibri institucional en un assumpte tant delicat i que tanta dificultat ha implicat. Francament, no es pot actuar com un elefant en una “cacharreria”. Per Déu! Una mica de sensibilitat envers el patrimoni comú de tots els valencians”
Algun dia la societat valenciana passarà factura al PP per tanta infàmia, manipulació, corrupció i “valencianidad bien entendida”. Per molt que hipòcritament es tapen amb la bandera i els trets d’identitat, els valencians i valencianes, tard o d’hora, acabaran descobrint que tot és pura façana. Que en realitat el PP no té un projecte de país, que el seu projecte no és altre que acabar amb la nostra cultura, amb els nostres veritables trets d’identitat, per diluir-nos en el seu veritable projecte: l’espanya uniforme. Però, potser, Calomarde tinga raó quan diu que “tornar a polititzar la llengua és suïcida”. Esperem doncs que en les properes eleccions siga veritablement un suïcidi polític.
Alcoi, 6 de novembre del 2014
