Fa uns dies, a la seu d’ERC, vam celebrar una trobada amb els secretaris generals de CCOO i d’UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. La reunió havia estat sol·licitada per les centrals sindicals per traslladar-nos la seva oposició a les retallades i informar-nos de la consulta que promouen sobre aquesta qüestió.
Sovint havíem trobat a faltar un posicionament clar dels agents econòmics i socials sobre el dèficit fiscal que pateix el nostre país. De fet, fins no fa pas tant, el dèficit fiscal era un discurs assumit només per una part de la ciutadania. I sovint, Esquerra Republicana s’havia trobat sola proposant-lo.
Amb els anys, i amb un esforç pedagògic titànic, tant nostre com de molts actors de la societat civil, i també gràcies a l’evidència irrefutable dels fets, més i més sectors socials i polítics han anat constatant que, efectivament, el sistema de finançament que patim (incompliments flagrants a banda) és d’una magnitud que no resisteix comparacions a Europa. Tant és així, que les aportacions del land més ric d’Alemanya no arriben ni a la meitat del dèficit fiscal català. És per això que parlem d’espoli fiscal, d’un mannà ingent de recursos que flueix cap a Madrid i que no retorna mai més.
Aquesta és una situació insostenible per al nostre país i que aguditza la crisi econòmica. Els principals damnificats sóm tots els catalans, des del treballadors fins als empresaris, i tal com vam traslladar als representants sindicals, especialment la classe mitjana i la baixa, que han de conviure amb una fiscalitat que ja iguala la sueca però que, en canvi, està molt lluny de les prestacions socials nòrdiques. Aquest pèssim finançament, en definitiva, escanya l’economia catalana i afebleix progressivament l’estat del benestar.
UGT i CCOO ens van fer partícips de les seves preocupacions, i avui celebro constatar que les nostres coincidències són fins i tot més grans del que havia intuït. L’article “Dèficit fiscal i Estat del benestar” que avui signen Gallego i Álvarez a La Vanguardia m’omple de satisfacció perquè crec, sincerament, que és un pas endavant imprescindible perquè el nostre país se’n pugui sortir a partir d’un principi bàsic: la recaptació i la gestió integral de tots els impostos per tal de reactivar l’economia, generar llocs de treball i defensar l’Estat del benestar.
Només a partir d’un ampli consens ciutadà, polític i social podrem aconseguir un finançament just i, així, avançar en el camí de l’Estat propi. Per a ERC, aquest sistema és la independència fiscal (el que alguns anomenen Concert Econòmic). No n’hi ha cap més. I, en aquest sentit, el pas endavant de CCOO i UGT és una bona notícia per al país i ho és, sobretot, per al futur de la seva gent.
