La Colau i el Domènech, un parell de TREPES indignes i pocavergonyes botiflers, que tenen la cara dura de seguir una tàctica política de boicot al Referèndum malgrat els interessos de Catalunya, i que segueixen la vergonyosa estratègia de desmarcar-se del camí majoritari amb l´esperança d´obligar Catalunya a continuar dins d´Espanya a qualsevol preu i negant el dret de vot als ciutadans i les seves lícites expectatives de progrés, i tot al meteix nivell de la Cospedal encara que amb registres diferents, però equivalents.
Treballen per als interessos d'Espanya a costa dels de Catalunya. A canvi de què? Naturalment hi ha d´haver una contrapartida. La contrapartida es l´oferiment de la consideració política personal, per part de les elits espanyoles i catalano-espanyolistes, tant d´ideologia afí com no, per en un futur proper, en el cas que aconseguissin fer fracassar el Procés d´Independència, concedir-los el suport necessari de tot tipus per conquerir altes cotes de poder polític tant dins el règim autonòmic català de sempre, en el cas de Domènech, com el suport a l´opció de donar el salt a la política espanyola en el cas de la Colau ja aquest és el seu somni humit. A tot això és al que aspiren l´un i l´altre.
A Catalunya, encara que tard, al carrer ja han començat a perdre tota credibilitat de forma imparable i malgrat això tots dos continuen sent utilitzats des del poder a Madrid, PP, PSOE, PODEMOS, i el “pont aeri-Ibex35”, amb pastanagues ben lluentes que se les van menjant doblegades. Si convé moriran matant abans de sumar-se a la majoria del Parlament per defensar el dret de vot dels ciutadans que en part ells també representen. Però no poden, trairien la seva clara orientació botiflera-espanyola. No poden a no ser que a temps se´n adonessin del seu ridícul. Això no passarà. Mentre tant Pablo Iglesias, Echenique,… i més, ja els donen total suport als mitjans i de passada ens llencen a la cara que si fossin catalans no votarien el Referèndum. Doncs quina sort que no ho siguin. De fet, no poden saber-ho.
De moment, Colau i Domènech apareixen com covards i manipuladors, alineant-se amb les forces contraries al Referèndum tant des de l´esquerra imperialista espanyola com des de la dreta més rància i corrupta i per tant fent política pro espanyola i anti catalana però amb vots de catalans; a això en els temps que corren, i sense complexes, se´n diu traïció als ciutadans que els han votat i traïció a la majoria de catalans que volen votar en Referèndum.
Mantenen il·lusòries aspiracions a okupar, càrrecs de rellevància a Espanya i Catalunya, i sobretot mantenen una desmesurada i descarada personalitat àvida de poder que se'ls endevina i que ja no s´esforcen en mitigar ni dissimular encara que sigui per falsa humilitat o decòrum. Volen poder, poder i poder, encara que sigui per ocupar el tron del rei de la merda en el país de la porqueria. Acaben fent fàstic.
I totes aquestes característiques de la seva obscura personalitat son les que en aquests moments els empeny a la traïció al nostra país, que també és el seu, característiques de les que en definitiva Espanya utilitza, se´n aprofita i se´n serveix.
Només considerarien una rectificació a la seva farsant estratègia si se´ls prometés la presidència de la propera República Catalana o si des de Madrid s´els girés l´esquena i es trobessin sols. Això tampoc passarà. Així són aquest parell de TREPES. Per sort ningú els proposarà la presidència doncs acabarien venent-se Catalunya al millor postor, que a Madrid els girin l´esquena resulta molt improbable, a Madrid els necessiten, de dinamiters…, de moment.
Pels interessos d´Espanya la seva tasca és impagable, i mai millor dit: Impagable. “Roma no paga traïdors”. Però Catalunya tampoc.