Us reprodueixo l’article publicat a El Temps el 4 d’octubre de 2011
Ben segur que vivim uns temps convulsos i plens d’incertesa. Tant la conjuntura global com la nostra mateixa dinàmica nacional presenten reptes que, combinats, fan pensar que els propers anys poden ser definitius per marcar un abans i un després en la història del país. En un context de crisi econòmica estesa pràcticament arreu del món occidental, amb l’euro i la Unió Europea qüestionats com mai, Catalunya es troba, a més, albirant una majoria absoluta del Partit Popular a l’Estat espanyol; un Estat que, d’altra banda, ja ha demostrat en els darrers anys que no està disposat a concedir ni un centímetre més en el camí de l’autogovern de Catalunya, sinó més aviat al contrari.
És davant d’aquest escenari tan complicat que es fa més necessari que mai activar tots els ressorts del país, posar-los a treballar de la forma més eficient i coordinada possible. I això, juntament amb les nostres institucions, empreses, sindicats, associacions o mitjans de comunicació, significa que els partits polítics catalans hauran d’estar a l’altura dels reptes que viu el país.
En aquest sentit, el reeixit 26è congrés nacional que ERC va celebrar el passat 1 d’octubre, va justament en la línia de preparar la nova Esquerra Republicana com una eina útil al país en aquesta etapa tan transcendental. La renovació, la unitat i la centralitat que han marcat aquest canvi de cicle en el partit polític degà de Catalunya, són el reflex de la consciència que caldrà donar un salt qualitatiu i quantitatiu per arribar a construir la majoria social a favor de l’Estat propi.
I això passarà indefectiblement per connectar amb sectors socials d’aquest país que fins ara no s’han sentit atrets pel projecte de construir aquest Estat propi, entre altres factors, perquè possiblement encara no veuen que aquesta sigui la millor manera d’afrontar els problemes que tenim com a país, començant per com sortim de la crisi econòmica. Caldrà que siguem capaços de convidar-los a participar en la idea d’avançar junts a través d’unes actituds i d’uns objectius comuns. Com diu en Joan Manuel Tresserras, és hora de ser humils i de tenir la ment oberta, perquè ens inspira molt més el futur que no pas el passat. És hora d’abandonar el clos i d’anar a trobar la gent.
