- Publicitat -
Comença un mes que pot suposar un abans i un després en aquest procés d'independència a Catalunya. Si l'inici d'aquesta tardor ja ha estat un punt d'inflexió, per l'empresonament de set presos polítics més, i per la vinculació oficial de l'Estat entre l'independentisme i el terrorisme, l'octubre pot ser encara més intens. Tot començarà l'1 d'octubre, amb el segon aniversari del referèndum. De ben segur que els CDR no es quedaran amb els braços plegats, i més després dels fets d'aquesta setmana. L'any passat la quantitat d'accions i mobilitzacions van afectar tot el país d'alguna manera, i Torra va pronunciar el seu famós “Feu bé d'apretar”.
Aquest any, però, l'1-O no serà el punt neuràlgic d'aquest mes. Falta la sentència. S'espera la setmana del 7 d'octubre, un mes abans de les eleccions espanyoles, a les quals, per cert, es presentaran sis dels nou líders independentistes a la garjola. Els inhabilitaran abans amb tota seguretat, però hauran de fer passar una mica més de vergonya a l'Estat per deixar-los fora dels comicis.
Probablement a menys de dues setmanes del gran moment, encara no sabem si hi haurà una resposta unitària amb condicions dels qui rebutgen la repressió espanyola. Sembla clar que es demanarà l'amnistia, però per això es necessita el govern espanyol. Una campanya internacional per a l'amnistia sembla segura, però caldrà alguna cosa més. I els polítics, molt més per si sols no podran fer. Farà falta el carrer, i no només per fer una manifestació històrica de dues hores. Tot es podria, o s'hauria, de reactivar aquesta tardor. Des del punt de vista polític, i també ciutadà. Cal pacifisme però contundència i sacrifici de la gent, i les escaramusses estèrils a nivell polític s'han de deixar de costat. De moment hi ha optimisme entre les declaracions de líders d'uns i altres forces, però la ciutadania no s'ho acaba de creure. Fins que no ho vegi, no s'ho creurà.
Publicitat
