Un nou codi penal poer a una societat dualitzada

D’aquí a pocs dies presentarem una esmena a la totalitat al projecte de llei de modificació del Codi Penal que pretén tirar endavant el govern espanyol. Ras i curt, es volen introduir penes fins ara desterrades del sistema jurídic que responen a l’equació populista que associa harmonia social i protecció dels drets de ciutadania a maximització de les normes punitives. El PSOE ja va fer camí l’any 1995 amb l’aprovació d’un Codi Penal que comportà un greu enduriment de les penes arran de l’eliminació de llur redempció per treball i sense actuar alhora en favor d’una disminució equivalent de les penes.
Tot i que la taxa de criminalitat a l’Estat espanyol, l’any 2010, fou de 45 delictes per cada mil habitants, molt inferior a la mitjana europea (67,6), només per sobre de Grècia i Portugal i lluny de la de Suècia (121), Bèlgica (95,1), el Regne Unit (84,7) o, fins i tot, França (56,4), a les presons de l'Estat espanyol hi ha 76.000 persones internades (un increment del 130% en els darrers vint anys) quan l’augment de la població ha estat només d’un 20%.
En definitiva, a l’Estat espanyol hi ha 160 presos per cada cent mil habitants, mentre que a Alemanya n’hi ha 88, a França 102 i a Suècia 68, tot essent la mitjana europea de 126. Val a dir que també és del tot il•lustrativa la dada que fa referència l’estada mitja en presó d’un ciutadà que hi és internat. Mentre que a la UE és de 8 mesos, a l’Estat espanyol arriba als 13 mesos.
I, ara, el PP encara cola més: enduriment de les penes (actes fins ara qualificats de faltes passaran a la categoria de delicte), introducció de la cadena perpètua a través de l’eufemisme “presó permanent revisable” (on queda el principi de reinserció i reeducació social?) i s’introdueix una profunda reforma de les mesures de seguretat, bo i desvinculant-les de la pena. Es a dir, es podrà imposar una mesura privativa de llibertat, tot i que la pena no comporti presó. D’igual manera, es contempla ampliar els terminis per a la cancel•lació d’antecedents penals, la modificació de la llibertat condicionada en abandonar-se la seva concepció de benefici penitenciari, etc…
En definitiva, el PP accelera el full de ruta encunyat per la dreta regressiva que, en lloc de fomentar les polítiques de reinserció, ho basa tot en una regulació i una governació de la societat basada en la por, en el sensacionalisme i en la voluntat de fer veure que la tranquil•litat i la seguretat de la ciutadania es garanteix a cops de destral.
Certament, l’operació és del tot rendible. A la societat se l’atemoreix amb la normalització de la precarietat, la criminalització de la pobresa i un ús pervers i sensacionalista de la informació i, acte seguit, se li ofereix una solució falsament ràpida i eficient a manera de revisió del Codi Penal, la qual cosa permet desviar l’atenció sobre les veritables causes d’una bona part dels fets delinqüencials, és a dir l’exclusió econòmica, social i cultural producte de la dualització de la societat a què ens condemna el sistema econòmic imperant.
Desballestament de l’estat social, regressió dels drets civils i de les llibertats públiques, precarització de les condicions de vida, cronificació de grans bosses de pobresa i, en conseqüència, necessitat d’incrementar la repressió i control de la ciutadania, via policial i via judicial.
Aquest és el futur que ens ofereixen.