Sembla que aquesta és la seva aspiració, un bust marmori a cada poble amb la dedicatòria següent: “Any de la inauguració, A, nom del repressor, que es va caracteritzar per dedicar-se tota la seva vida en cos i ànima a destruir la seva llengua. N'estau orgullosos els seus descendents? Així pareix que donaran sentit a la seva vida, ja que sembla que no accepten ni raonaments ni arguments. A veure: quan un Govern, una Administració o qualsevol poder s'ha dedicat durant una sèrie d'anys, en el nostre cas, devers 302, a perseguir, reprimir i destruir la llengua del poble. Si alguna vegada aquest poder és democràtic, el Govern té l'obligació de restituir la llengua als seus parlants, al poble al qual se li va robar. Aquesta és la raó principal de totes les accions que s'han d'endegar per normalitzar qualsevol llengua oprimida. Si queden personatges que han heretat les manies persecutòries dels seus avantpassats, aquests dedicaran tota la seva vida a intentar destruir tot el que el poder democràtic vulgui fer a favor de la llengua: i aquest és el cas en què ens trobam en aquest moment. El poder democràtic, que sense pressa, però amb alguna petita pausa, vol fer algunes passes per restablir part de la normalització perduda a la llengua catalana, i una oposició caracteritzada per la seva tossudesa a acabar la feina destructora dels seus avantpassats. I es podria demanar, d'on deu néixer aquest instint lingüicida i genocida. Neix del fet que han après, o els han fet creure que la seva llengua, la llengua a normalitzar és una llengua inútil, ridícula i que no és útil per a enriquir-se i ser qualcú a les elits socials existents, i que, en canvi, han descobert i han après una llengua molt important, que els permet anar per gran part del món i que, a més, els obre les portes dels qui s'autoanomenen aristòcrates. És el supremacisme del castellà, segons ens recorda Juan Carlos Moreno Cabrera (en parlarem en altres articles), els obre la porta dels més rics, de la gent que viu de l'Íbex i els introdueix a la globalització, la qual creuen que ha de ser la salvadora de totes les crisis, quan n'és la responsable (vaig col·laborar a fer una unitat didàctica que es diu: La globalització neoliberal, fàbrica de misèria).
Ara ja és hora d'aterrar i anar a fets concrets. A l'ajuntament de Palma s'havia aconseguit aprovar un Reglament de Normalització Lingüística, que d'acord amb les lleis existents posava les bases per ajudar a la normalització indicada. En governar el PP i similars (Ciudadanos és un similar), intentaven anul·lar l'opció de l'esmentat reglament. El Govern actual, que sembla que no s'ha mogut en qüestions de normalització lingúística, a causa d'haver hagut de desactivar totes les traves que els governs anteriors varen posar en marxa per fer retrocedir aquesta normalització, ara, a l'ajuntament volen tornar a revitalitzar el Reglament de Normalització Lingüística, i es troben amb l'obstacle que els oposa PP i “Ciudadanos”, que volen impedir de totes totes, aquesta normalització. Aquí teniu els articles 7è i 8è del Reglament que no van bé als polítics supremacistes del castellà:
“Article 7è
1. L’Administració Municipal, com a regla general, durà a terme la tramitació dels expedients en català.
2. Les còpies, les certificacions i les notificacions de les resolucions i de les altres actuacions es redactaran en llengua catalana, llevat del cas que l’interessat o la persona o entitat que les requereixin o a les quals s’adrecin en sol·licitin
la versió castellana.
Article 8è
1. Es redactaran en català:
a) Els oficis i els escrits dirigits a autoritats, organismes i dependències de les entitats públiques radicats a les Illes Balears o als altres territoris on el català sigui llengua oficial.
b) Els oficis i els escrits dirigits a particulars domiciliats a territoris on el català sigui llengua oficial, tret del que es preveu al punt 2 de l’article anterior.
c) Les convocatòries, les circulars, els oficis i els escrits de règim intern.
2. Es redactaran en castellà els oficis i els escrits adreçats a autoritats, organismes i dependències de les entitats públiques radicats a territoris on
el català no sigui llengua oficial.”
Quin problema hi ha. El problema que veuen els destructors és que no volen que es donin els documents en català. Troben que si estassin tots en castellà, o n'hi hagués a l'abast del públic en les dues llengües que ningú no els agafaria en català. A aquest fet se li diu discriminació negativa per mor del mal que s'ha fet a aquesta llengua, i és quan cal fer una discriminació positiva. La restitució del Reglament obliga a fer semestralment un informe de l'ús intern del català, amb l'objectiu de millorar-ne l'ús. El PP i “Ciudadanos” demanen que en aquest informe es clarifiqui en quina llengua es dirigeixen els administrats als funcionaris de l'Administració. Se suposa que pensen que el % seria aborronador a favor del castellà i que això significaria que la documentació s'ha de donar en castellà. I és tot el contrari, si el que es detecta és un ús mínim de la llengua catalana, això vol dir i significa que se l'ha de potenciar al màxim amb la discriminació positiva (documentació en català), perquè encara no s'ha restablert el mal que se li ha fet. Si aquests opositors destructors de la llengua del poble aconsegueixen el seu objectiu serà quan se'ls podrà fer el monument esmentat, perquè la història no els oblidi, i que els seus descendents sàpiguen si se n'han d'avergonyir o no.
