Un mon i una vida diferent

   Acabo de complir 76 anys, (1936); en porto 12 de jubilat ; desprès de tota una vida de treballar sense límits horaris , en la tasca de camioner , (!960-1978), de carnisser autònom ,(1978-1990), i xofer de transport públic per carretera ( S:A:R:F:A) (1990-2000), amb una iniciació al mont laboral als 13 anys , de fideuer1949-1950;als  14 anys com a ceramista  (1950-1955), treballant 12 hores cada dia dissabtes inclosos, i de barber els caps de setmana,(  dissabtes a la tarda i els diumenges al mati, dels 12 fins els 23 anys, divendres mati, dissabtes vespre i diumenges mati) , descomptant el servei militar, sense saber que es estar un dia sense treballar per manca de feina , i amb 2 anys de servei militar a l’exèrcit de l’aire com a voluntari (1955-1957), i de tractorista a la finca Camps i Armet  a Monells , propietat de la Diputació de Girona , única empresa que no va cotitzar a la Seguretat Social ,(¡ lladres!) , per els meus serveis,(1958-1961) ;  se’m fa feixuc , digerir tot aquest desori que aquest país compost de diferents nacionalitats i diferents governs, que pateix una crisi de dimensions de difícil valoració , i conseqüències imprevisibles  que l’especulació i el capitalisme radical han provocat.
De ben segur que no vaig ser l’únic i que es podria generalitzar en tots els ciutadans de la meva generació, l’experiència viscuda de una vida laboral , de sacrifici i de limitacions , que l’evolució a permès fructificar , fins al punt que la tecnologia i la informàtica han simplificat el desenvolupament industrial , fins aconseguir minimitzar les hores extres. Però el progrés i l’especulació , ens a portat , que en aquests moments l’estat espanyol tingui de cercar solucions per el futur de mes 5M d’aturats; set cents mil a Catalunya ; i que els respectius governs cerquen solucions , igual com ho fa aquell aturat , que va demanar feina , a on sap que acomiaden al personal, per no perjudicar als que varen provocar el desgavell econòmic d’aquest país, que per a mes inri, ara exigeixen aportacions econòmiques de l’estat per garantir el seu sistema financer.
S’escolten ,es llegeixen i es palpen suggeriments i decisions dels respectius governes, que s’han de fer ajustaments i retocs per millorar l’economia, mitjançant l’estalvi , però els únics que en surten perjudicats , son els que estan mes mancats de recursos econòmics i els aturats; ningú diu ni proposa , que congelant els sous i els impostos , suprimint despeses d’administració , Consells Comarcals , Diputacions ,conselleries i delegacions de endollats , fent retornar tot el que els corruptes han robat , i rebaixant els beneficis que deriven de la facturació de la ma d’obra, aquest país en poc temps tornaria a aixecar el cap, si a mes de tota aquesta neteja i eliminació de paràsits, es portes a terme , i es comences a valorar als petits i mitjans empresaris , que de ben segur que es el camí per aconseguir grans projectes, principalment , si encarem el futur mirant les alternatives que les energies renovables es perfilen en detriment del consum de petroli, una de principals raons del greu problema econòmic que estem patint.
  Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 28-3-2012        T/: 972640762