Un mal alumne

Antonio Vera és encara el director a les Balears de l'Institut Ramon Llull, i supòs que ho serà fins a final d'any, quan s'acabarà la participació balear en aquesta institució. Jo he de confessar que m'estranyava molt que el govern feixista balear volgués continuar fent part de l'IRL, i sempre he cregut que si ho feia és perquè en Baussá i companyia hi devien veure una oportunitat de figurar i fer viatges a compte dels contribuents, i no per altra cosa, perquè sé cert que ni tan sols saben qui va ser Ramon Llull, i ni els importa; ara deuen haver vist que fent tantes de retallades pertot els era de mal justificar davant els seus (els del sírculo balear) mantenir la participació a una institució “catalanista”, encara que fos per a aprofitar-se'n fent viatges, i han decidit deixar-la, però com que se n'havien d'excusar donant-ne la culpa a qualcú han encarregat a en Vera que posàs l'excusa que li paregués més adequada, i aquest (segons diu el “Diari de Balears” d'avui, 7 de novembre) no ha tengut altre acudit que posar-ne aquesta, d'excusa: “no compartim la deriva política que ha pres Catalunya”, i ja està. Primer de tot, he de dir que en realitat estic content que aquest govern ignominiós deixi l'IRL, perquè almanco el nom d'aquesta il·lustre figura mallorquina no es veurà pus tacat de brutor, de tanta de brutor que escampa el partido popular de les Balears, infinitament immergit en escàndols de corrupció i promotor actiu de l'extremisme franco-falangista. Tanmateix, ¿quin intel·lectual, creador, artista, literat… balear amb un mínim de dignitat voldria ser promocionat a l'exterior per aquests personatges? “Digue'm amb qui vas i et diré què seràs…” Però, baldament n'estigui content, de veure alliberat l'IRL d'aquest llast, no em puc estar de comentar la bajanada de n'Antonio Vera i el personatge mateix. Si l'objectiu teòric de l'IRL és promoure a l'exterior la cultura comuna de Catalunya i les Balears, ¿què hi té a veure la doctrina política dels qui manen a cada comunitat? De cara a fora, la promoció cultural del país no ha de dependre del color de cada govern, i en això sí que la Generalitat de Catalunya s'ha portat amb elegància i senyoriu, perquè en cap moment ha posat en dubte la col·laboració amb un govern situat a les seves antípodes ideològiques. No és la Generalitat qui ha abandonat el govern illenc, sinó al revés, bona mostra de la diferència abismal entre les maneres de l'una i de l'altre. Ara, allò que és més soprenent, més insultant, és que Antonio Vera és Llicenciat en Filologia Catalana per la UIB, i com a tal hauria de saber apreciar el valor de la llengua catalana, que és la seva, i de la cultura que s'expressa en aquesta llengua, perquè aquesta capacitat de valoració positiva de les seves pròpies característiques culturals sé cert que les hi transmetérem els professors que el tenguérem d'alumne; i sé cert també que degué aprendre qualque cosa sobre conflicte lingüístic, diglòssia, orgull lingüístic, persecució lingüística, variació lingüística, estandardització lingüística, normalització lingüística, història de la comunitat lingüística catalana…  I si ho va aprendre, ell que parla de la “deriva política de Catalunya”, ¿com pot compartir la deriva ultrafeixista del partido popular? ¿O és que en realitat no va aprendre res i va arribar a aprovar de xeripa? Vist el resultat, no tenc més remei que concloure que n'Antonio Vera va ser un mal alumne. Seria més digne si renunciàs al seu títol.