Un madrileny que defensa la llibertat de decidir dels catalans

            En aquest temps en què des del Govern de l’Estat fins a qualsevol mitjà de comunicació espanyol es dediquen a divulgar que segons el seu LLIBRE (la Constitució), els catalans no tenen dret a fer res sense el consentiment dels espanyols (per qualque cosa ells són els colonitzadors), trobar un madrileny amb seny del nostre (seny català) és més difícil que veure una agulla perduda en un paller. Gràcies a les xarxes socials l’hem trobat i vos faré cinc cèntims del que diu, no per l’originalitat de les seves declaracions, sinó perquè precisament les diu un madrileny.
 
            Aquest espanyol es diu Ramón Cotarelo García i enguany ha de complir, si no ho ha fet ja 70 anys, per tant és de la meva quinta. És catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, de la qual va ser vicerector durant la dècada dels 80. Ha publicat quasi 150 articles a revistes especialitzades espanyoles i estrangeres i més de mil articles periodístics. Actualment  forma part del Consell Editorial del diari Público. Ha publicat llibres sobre política, literatura, l’esquerra, el franquisme, etc.
 
            Una vegada presentat el personatge aniré explicant-vos part de la seva intervenció en una taula rodona on la majoria eren integrants de l’esquerra espanyola. Va parlar del que era una nació i va afirmar que ni déu sabia què era, però que es podia dir d’una manera molt senzilla: Una nació és un conjunt de persones que diuen que són una nació. Va afegir que si el conjunt de persones era molt poderós, afirmaven que ho eren i repartien hòsties als que ho posassin en dubte, i si eren dèbils havien d’aguantar que els repartissin les hòsties a ells. Llavors va intentar explicar què era el que passava en aquest moment. Va afirmar que els catalans que pensaven que eren una nació, que eren molts, igual que els bascos, volien comprovar si eren capaços de caminar pel seu compte, i que això ho pensen dues vegades cada segle. També va dir que creia que tots els espanyols d’esquerres, puntualitzant que hauria d’explicar bé què significava esser d’esquerres, desitjarien als catalans la millor sort. Pens que si se senten tan poques veus espanyoles que estiguin d’acord amb el camí que s’ha iniciat al Principat, vol dir, segons Cotarelo, que existeixen molts pocs espanyols d’esquerres.
 
            Va continuar exposant el seu pensament, va dir que no sabia si Espanya era una nació o no, però que ell era nacionalista espanyol, però pensava que les  nacions que la conformen, la catalana, la basca i tots els que es considerassin nació havien de formar part de la nació espanyola voluntàriament. També va afegir que la nació no era un concepte, sinó un sentiment, i que els espanyols no  poden obligar els catalans a tenir sentiments espanyols. Va intentar explicar què passa a Espanya des de fa 300 anys. Va corroborar el fet que Espanya es troba homogeneïtzada per la dreta des dels temps que va començar a governar la casa dels Àustria, i que ell no era de la mateixa nació que Rajoy, ni de la mateixa que els integrants del PP, ni de la mateixa nació que ho és l’església, i que Espanya no tenia remei si aquesta dreta no canviava o desapareixia de la faç de la terra.
 
            Va continuar explicant temes molt interessants sobre aquesta qüestió, com la frase que algú va dir (no vaig entendre el nom) durant el segle de Lluís XIV, que Catalunya podia prescindir del món, però el món no podia prescindir de Catalunya. En una paraula, una veu per a l’esperança, una veu que demostra que el PSC no forma part de l’esquerra, una veu que clarifica molt la situació a què hem arribat a començament del 2013… i per si algú li interessa escoltar el pensament de l’especialista en ciència política, aquí teniu l’enllaç on el podreu trobar i escoltar. Gaudireu de valent! Vos ho garantesc! Aquest és  http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ylQFZZMHOxk