Aquest és l’efecte que em fa el judici al Tribunal Suprem dels presos polítics. Passa tot el que s’ha previst als mitjans incondicionals… i són incondicionals la majoria de mitjans espanyols, per allò que tot el que no sigui espanyol va contra nosaltres, aquests que volen ser independents són els nostres enemics, i, per tant, hem de castigar els responsables, els que van davant, i hem de cercar maneres d’implicar-los en afers contra l’Estat i així poder castigar-los com a exemple per a tota aquesta massa manipulada i enfervorida. Aquest pensament me l’ha demostrat un escrit que he pogut llegir com a representació del pensament de molta gent, de molts espanyols. L’ha escrit una persona que té estudis de llicenciatura i que ha viscut un cert temps al Principat i que veu amb mals ulls el sentiment independentista. El que no sap ell, o no vol saber, és que el seu pensament és el mateix que el de la caverna mediàtica o el que ha escampat aquesta mateixa caverna.
En el seu escrit deia: Ayer se manifestaban miles de independentistas en Madrid, quejándose entre otras cosas de que sus líderes están siendo procesados por sus ideas políticas. Sin embargo toda esa gente se manifestaba por esas mismas ideas, y no sólo no fueron detenidos, sino que la policía les protegía de posibles ataques de ultraderechistas. De la misma manera que esos líderes que están siendo juzgados, han manifestado sus ideas independentistas desde hace 40 años, sin tener nunca problema alguno con la Justicia. Porque no están siendo juzgados por sus ideas, sino por sus actos: cometer un golpe de estado, proclamar un nuevo Estado saltándose todas las leyes a la torera y recurriendo a la violencia, destrozar coches de la guardia civil, acosar a miembros judiciales… No son presos políticos, sino políticos presos por haber cometido graves delitos (eso lo decidirá la justicia). Tot això era un intent per demostrar que no hi ha presos polítics. El que no vol saber aquesta persona és que si no s’han empresonat els quasi tres milions de persones que es van manifestant perquè volen decidir el seu futur, és per la dificultat material de fer-ho. Si no s’ha duit ningú a la Justícia durant 40 anys, ha estat perquè no han pogut i perquè no han tengut cap motiu per fer-ho. Però és que ara tampoc no en tenen i per això els inventen o han estat senyalats pels mitjans de comunicació espanyols que temen pertànyer a un país més petit. Diu que són polítics presos per haver comès un cop d’estat, proclamar un nou Estat, trepitjant totes les lleis amb ús de violència, destrossar cotxes de la guàrdia civil i assetjar membres judicials.
El dret a decidir, el referèndum, no té res a veure amb un cop d’estat i menys amb actes violents. Tot això és el que s’han inventat i han dit els enemics de la democràcia, i paradoxalment, han dit que ho feien en nom d’ella, de la democràcia. Com es pot ser tan cínic? Com es pot dir que el judici que es duu a terme no és un judici polític! Un judici on no es deixa demostrar els falsos testimonis amb els vídeos existents, amb l’excusa que els vídeos es veuran més endavant… quan no serviran per demostrar res més que la inexistència de la violència, que ja és molt. Veure els vídeos ho prohibeix el president del tribunal, president que ja es temia que podria fer parts i quarts, que no deixa parlar els testimonis de la defensa de segons quins temes i que els renya i els prohibeix parlar de temes que no tenen a veure amb allò perquè han estat citats. En canvi, deixa que els testimonis de l’acusació parlin de tot el que vulguin i que expressin sentiments i visions de tota mena que tampoc no tenen res a veure amb la causa per la qual havien estat cridats a testificar. Per exemple, l’altre dia hi havia un guàrdia civil que parlava que entre ells comentaven que se semblava molt al que ocorria al País basc en el seu començament, per allò que dient això es fa pensar en terrorisme. Hi ha algun dels denunciants que ha acusat algun dels investigats d’haver creat una organització criminal. I aquest testimoni els ve com anell al dit.
Altres testimonis sembla que han estat alliçonats, perquè com que el fiscal i l’advocacia de l’estat i els altres volen demostrar que hi ha hagut violència, i com que és impossible i saben que si hi ha hagut tumult, això va associat a la violència, idò l’altre dia un guàrdia civil que actuava com a testimoni va citar devers 20 vegades la paraula tumult o tumultuari o tumultuosament. A veure si entrava al cervell que hi ha hagut violència i que, per tant, poden ser acusats de rebel·lió. Això em va fer pensar aquell escrit al qual vaig poder accedir casualment, i que crec que podria escriure qualsevol membre del tribunal, i si pensen això, la sentència ja està escrita, i el que resta de judici continuarà essent una comèdia o una farsa.
