Un dels grans debats que hi ha actualment a la Unió Europea, i que crec que és transcendental perquè modelarà la nostra societat, és com organitzem internet. O com deixem que internet s’organitzi… És un debat que acaba sortint per tot arreu: al Comitè d’ITRE amb el Telecoms Package, al Comitè de Cultura i JURI amb Europeana (la biblioteca digital europea) i Google Books, i ara amb la negociació internacional de l’ACTA (Anti-Conterfeiting Trade Agreement) en contra de la falsificació -i també en contra de la cultura de compartir arxius a internet (el que alguns anomenen ‘pirateria’).
Cal assenyalar que la Comissió Europea i el Govern dels Estats Units utilitzen la mateixa tàctica que el Govern espanyol per controlar internet: mentre Zapatero ho intenta regular de forma camuflada a l’interior de la Llei d’economia sostenible, Washington i Brussel·les ho intenten abordar a través d’un acord internacional per combatre la falsificació (de productes, de medicines, etc.), cosa que no té res a veure amb compartir arxius per internet. Ho intenten regular una mica d’amagat, perquè fins i tot ells no ho tenen clar. Saben que és un tema espinós.
El kit de la qüestió és quin dret prioritzem: si el dret d’autor (dels vídeos, de les fotos, de les sèries de televisió, de la música) o bé el dret a la privacitat de les comunicacions. Perquè la majoria d’intercanvi d’arxius es fa a través de xarxes P2P, és a dir, que un usuari envia una informació a un altre usuari de forma privada. L’única manera d’aturar l’intercanvi d’arxius de material amb copyright és, doncs, controlant les comunicacions privades, cosa que seria el mateix, per exemple, que revisar el contingut de tota la correspondència postal.
Entenc que les grans multinacionals vulguin defensar els drets d’autor. Crec que és un dret legítim. Però la tecnologia ens ha portat per uns viaranys que, actualment, per garantir els drets d’autor, cal envair les comunicacions privades, i això no ho podem permetre, perquè és un dret garantit a la Carta Europea de Drets Fonamentals.
D’altra banda, la cultura d’intercanviar fitxers té un aspecte molt positiu, i és el de difondre la cultura. Hem de treballar molt per tenir un internet obert. En joc hi ha el dret a l’accés a la informació, a la cultura, a la ciència i a la tecnologia, i també la llibertat d’expressió. Per tot plegat, des del Parlament Europeu estem treballant perquè les negociacions d’ACTA excloguin l’intercanvi de fitxers per internet, i es centrin només en la persecució de la falsificació.
