L’individu del qual a continuació parlo, Johan Cruyff, que jo recordi, aquesta maleïda frase no l’ha dit mai en públic. Però em fa mal pensar que interiorment se l’hagi dit ell mateix més d’una vegada. I aquest personatge també té molt que agrair a Catalunya i al Futbol Club Barcelona.
Però sempre hi ha la part bona i positiva entre altres immigrants vinguts d’altres països, tant d’ultramar com de la resta d’Europa que, només portant com aquell qui diu quatre dies a Catalunya, fan un esforç immens per estudiar amb ganes i il•lusió el català i poder-se així integrar amb més fermesa i coneixements lingüístics i culturals a la nostra nació.
Malauradament, però, tenim a Barcelona un expert jugador de futbol i posteriorment un molt bon entrenador, que fa que és entre nosaltres pràcticament des de l’any 1973, any en que el va fitxar el FC. Barcelona com a gran figura del futbol.
Aquest teòric del futbol, per molt bon jugador de futbol que vagi ser i per molt bon entrenador que va fer guanyar molts títols al “Barça” i que es suposa que en farà guanyar molts més a la Selecció Catalana de Futbol perquè, per a qui encara no ho sàpiga, l’han nomenat no fa gaires dies entrenador de la Selecció Catalana de Futbol, resulta que bo hi portant tants anys a Catalunya, no solament no en té ni idea de la nostra llengua, que ni tan sols parla bé la llengua imposada per la força de les armes de mil i una guerres en contra de Catalunya, o sigui el castellà.
Té un fill que per nom li van posar Jordi. Es pensa aquest devorador de xupa-xups que amb aquest gest ja el reconeixeríem com a català a ell? Al seu fill sí perquè és nascut aquí, però a ell i a la seva senyora, ni parlar-ne!
Com es pot donar el títol d’entrenador de la Selecció Catalana de Futbol, a un individu que des de que va arribar a Catalunya no s’ha preocupat mai d’aprendre bé a escriure, llegir i parlar la nostra llengua?
Ara que li han concedit un càrrec tant important, doncs fins i tot hi ha que diu que ser per una banda President del “Barça”, i per l’altra Seleccionador de la Selecció Catalana de Futbol, aquests dos càrrecs són molt més importants que ser President de la Generalitat, per arranjar-ho un xic, es podrien ajuntar el seleccionador de futbol nacional català amb el President de la Generalitat, per anar plegats a una escola d’idiomes a veure si d’una vegada per totes, tant un com l’altre aprenen la nostra llengua, ja que desenvolupen uns càrrecs molt importants tan a nivell polític com a nivell futbolístic.
No dubto que la Selecció Catalana de Futbol conquisti grans títols, i més quan d’aquí a poc Catalunya esdevingui un Estat, a mans de l’holandès del qual estic escrivint. Però seria molt necessari que les mateixes persones que han fet els passos per encimbellar-lo com a entrenador de la nostra Selecció, li fessin veure la peremptòria necessitat d’aprendre correctament el català i, si molt m’apureu, també a parlar correctament el castellà perquè ara, de la manera que el parla, encara que el castellà tant se’ns en doni, francament fa molt el ridícul, tot i que la gran quantitat de còmics imitadors s’hi han fet rics, imitant la seva estranya manera de parlar castellà.
No ens agradaria que sortissin imitadors del Cruyff parlant malament la nostra llengua. Per tant, que l’aprengui i que l’aprengui bé. Quan sàpiga bé la nostra llengua, podrà omplir-se d’orgull de ser l’entrenador de la Selecció Catalana de Futbol. Ara com ara no.
