Una de les coses que més costa fer en aquesta vida és saber separar el gra de la palla. D’entrada hi ha qui no en sap senzillament perquè ni s’adona que dins de la palla hi ha gra que cal separar. Després hi ha qui, sabent-ho, no el sabria separar ni amb un sedàs. I per últim hi ha qui l’acostuma a saber destriar però, com és natural, de tant en tant s’equivoca. Sigui com sigui, això es veu, per exemple, en la decisió del vot polític.
Per a aquestes eleccions espanyoles, com a independentista el meu instint em mana no anar a votar. No són les meves eleccions i l’intrusisme sempre és de mala educació encara que et convidin a la festa. Tanmateix, aniré a votar, i no perquè trobi des d’un punt de vista cívic inacceptable no fer-ho, ni perquè ningú hagi donat la vida perquè jo ara pugui gaudir del dret a vot en aquesta meravellosa democràcia, perquè tinc clar que ningú no va morir per mi sinó més aviat a causa d’un tret, d’una bomba o de la seva metralla, i punt final. La coherència, la raó del meu instint és indiscutible, però passa que hi ha una altra raó més evolucionada –que no vol dir més encertada– que també ho és, i si he de triar entre les dues em quedo amb aquesta segona. Aniré a votar, i per diverses raons ho faré pel Partit Republicà Català (RC).
Hi ha molts independentistes que, com jo, tampoc no dubten que estem orfes de partit polític, i sota aquesta premissa decideixen votar pel que consideren un mal menor. El problema és que no s’adonen que el seu vot desesperat justament desespera encara més l’estat de les coses; que votant el mal menor agreugen, converteixen encara en més majúscul el nostre mal. Del mal menor en diuen també vot útil, cosa que suposa una contradicció perquè, des de quan un mal, ja sigui menor o major, pot ser mai útil en cap ordre de la vida? Des de quan s’aconsegueix un gran objectiu sense convicció, optant per perpetuar allò que s’ha demostrat ineficaç? Ara mateix votar RC és un vot útil per a l’independentisme, i no tant per la repercussió que puguin tenir els modestos vots aconseguits com per sacsejar l’enquistat independentisme de saló, aquell que de tan elegant s’ha oblidat de què va la funció. A més, és perfecta la proposta de RC a Madrid: diuen que no pensen fer res. Perfecte, doncs. Exemplar. Donat el cas, no ocuparan cap possible cadira a Espanya, perquè tenen clar que les úniques cadires a ocupar seran les del nostre futur Estat català. La qüestió és que, efectivament, la majoria del poble no sap ni que existeix aquest partit, però no hi ha dubte que aquells que de moment interessa que ho sàpiguen, ho saben, ja ho crec. Una de les primeres coses que farà ERC un cop es confirmi la castanya que s’endurà a les eleccions serà donar un cop d’ull als resultats de l’RC. Perquè ERC sap perfectament que a l’independentisme no se li escapa que, maximitzar el vot útil de veritat, hauria –subratllo el condicional– de suposar votar per ells. I és que només hi ha dos tipus de vot: l’útil i l’inútil. El problema és quan el vot inútil passa per aprofitable quan es va a les urnes amb una pinça al nas. Altra cosa és, com he apuntat, que el vot útil no suposi d’una utilitat òptima tal com seria desitjable. Atesa la situació, crec que l’independentisme faria bé de votar RC. I no ho dic amb la boca petita ni amb menyspreu per aquest partit. Al contrari. Una platja està feta de cadascun dels seus grans de sorra, i en aquest cas RC va fins i tot més enllà i suposarà més aviat un gra al cul que li haurà sortit a ERC, i que l’hauria de fer espavilar. Per a l’RC, com a partit modest, un vot significa molt moralment per tirar endavant, i per a ERC un vot transvasat a RC pot significar la pèrdua d’una cadira a Madrid. A banda, el vot a un partit petit sempre és un acte de rebel·lia contra els partits grans, que als ulls del poble són la imatge més visible de la democràcia, quan el que en realitat fan és monopolitzar-la, és a dir trair-la, fer-la com a mínim poc democràtica. En aquest cas, com a independentista no és que m’interessi en absolut sanejar la democràcia espanyola –perquè no sóc espanyol i perquè, encara que ho fos, se’m faria difícil millorar allò que no existeix–, sinó remoure a fons l’avui confús terreny independentista. El vot de RC serà invisible per a la majoria, però no s’ha d’oblidar que la visibilitat té interès per als ulls que miren, i l’independentisme català estarà molt atent als resultats d’aquest partit. I no hauria de ser pel nefast caïnisme que ens caracteritza, sinó per trillar d’una vegada un camí ferm per fer realitat l’alliberament del nostre poble.
