A Vacarisses hi va haver un accident de tren. Un descarrilament que va provocar un mort i quatre ferits. Pel que es veu el personal responsable de la línia, els conductors, interventors havien avisat en diverses ocasions sobre el risc que suposava circular en les condicions de la via i les instal·lacions. A les poques hores de l’accident es filtrà un vídeo domèstic enregistrat setmanes abans per un dels maquinistes en la que es feia palesa el mal estat dels talussos, especialment en moments de forta pluja. I efectivament, va passar.
Els incompliments històrics de l’Estat en matèria de finançaments d’infraestructura a Catalunya, doncs, ja han provocat una víctima mortal. Almenys una fins a dia d’avui, que sapiguem. I així anar fent. No és només aquesta línia la que és precària, totes les de rodalies de Catalunya tenen dèficits greus i notificats en moltíssimes ocasions a totes les instàncies competents.
La Generalitat te els trens però no té ni el pressupost ni les vies, un negoci pèssim que deixa un marge de maniobra pràcticament nul en unes línies amb milers d’usuaris diaris que posen la seva vida en perill per anar a la feina. Val a dir que és un miracle que, a dia d’avui, no hi hagi hagut més víctimes. Mentre Espanya ven a tot el món i a tort i a dret que és el primer país del món en línies d’Alta Velocitat -que utilitzen no els obrers, precisament- a la vegada té unes rodalies a Catalunya que són un polvorí molt perillós. La mare dels ous és la falta d’inversió, línies que tenen cent anys necessiten milers de milions per posar-se al dia.
Tornant a l’accident, el President Torra va demanar que el Ministeri de Foment iniciés una investigació. Instància que el Ministre Ábalos va aprofitar de manera molt miserable per continuar fent xantatge amb l’aprovació dels pressupostos generals. El Ministre va tornar a fer el que porta fent l’Estat tota la vida que no és sinó demanar-nos un enèsim acte de fe, dir-nos que els hi fiem i que si d’això ja en parlarem. I aquest cop ho va fer amb el cadàver d’un pobre nano encara calent a sobre la taula. Miserable, simplement miserable.
Per si tot això no fos prou el Ministre i Foment, si ho fan, encarregaran la investigació a la CIAF (Comisión de Investigación de Accidentes Ferroviarios) que depèn del seu departament. Una Comissió fortament amonestada per la Comissió Europea a través de la ERA (European Railway Agency) per la gestió de la investigació del desgraciat accident de l’Alvia de la corba d’Angrois. El 2013 un tren de la línia Ourense-Santiago que va descarrilar i va produir 80 morts i més de 100 ferits. Tots els estaments competents van determinar que la responsabilitat requeia exclusivament i única sobre el maquinista. Malgrat tot, la ERA, va emetre dos demolidors informes en els que afirmava categòricament que la investigació duta a terme per la CIAF havia estat parcial doncs els investigadors eren els mateixos que els investigats, contravenint tot precepte legal en matèria de seguretat ferroviària -i el sentit comú, tot sigui dit-. Doncs bé, a dia d’avui i malgrat aquests avisos la CIAF s’ha negat a reobrir la investigació. Un cas que acabarà als tribunals internacionals i, probablement, amb l’Estat condemnat.
Un cop més, l’Estat espanyol, ens demostra que continua essent un mal negoci. Un cop més, l’Estat, ens demostra que tan és qui hi hagi al capdavant votat per la ciutadania. L’establishment sempre te els ressorts per escapar-se del control democràtic. Al final, doncs, sembla que les estructures ferroviàries espanyoles s’assemblen molt a la mateixa forma de ser de l’Estat. Algunes molt poc útils brillen per tapar les que realment fan falta i, a la vegada, són les pitjors.
