I el que dic en el títol semblava que era més difícil que trobar una agulla en un paller i no n’he trobada cap mai. No existeix cap dubte que hi ha molts d’espanyols amb seny. Segurament la majoria. Però jo em referesc a tenir seny quan es tracten els temes catalans: llengua, nació, identitat, sobirania, independència, etc. És en aquests moments que existeix molta dificultat per trobar personal amb seny, a criteri meu. Doncs, en tenim un de ben important, que ha estat capaç d’observar, veure i comprovar la realitat del que passa a la nostra nació, al nostre territori. Aquesta persona és el senyor José Manuel Blecua Perdices.
La importància de l’existència d’aquesta persona és extraordinària perquè el pensament de persones que encapçalen els “ciudadanos” o el PP són un tant estrambòtiques i fa que creguem en les paranoies i en moltes malalties de la ment, ja que no té cap explicació que veient les mateixes situacions i els mateixos fets, els expliquin de la manera que ho fan. I que ara trobem una persona espanyola que vegi el mateix que veuen els catalans amb seny mereix tota un escrit laudatori.
El senyor José Manuel Blecua que va néixer a Saragossa l’any 1939, ara té 71 anys, és un filòleg espanyol, fill també del filòleg i gramàtic José Manuel Blecua Teijeiro i germà d’un altre filòleg, Alberto Blecua Perdices. Va ingressar l’any 2006 a la Reial Acadèmia Espanyola, amb la butaca h, i el 16 de desembre d’enguany l’han elegit director d’aquesta institució. Queda clar que és una persona aragonesa, que ha viscut en una família lletrada i que ell ha continuat la seva tasca en el coneixement de la llengua.
S’ha de tenir en compte que va fer els seus estudis a Madrid, i que després es va traslladar a Barcelona, on ha impartit classes de llengua espanyola des de 1968 a la Universitat Autònoma. Per tant, ha viscut a Barcelona, des d’abans de la mort del dictador, aquell que ho va deixar tot tan fermat i que encara té tants de seguidors. La seva experiència és bàsica per demostrar que tenen altres interessos els que ens acusen de perseguir el castellà. El senyor José Manuel Blecua ha recorregut Catalunya i ha observat el que passava i s’ha fixat molt en tot el que tenia a veure amb la llengua, ja que és la matèria del seu estudi. El que ell ha vist i ha notat és totalment significatiu i els espanyols amb seny s’haurien de convèncer que el que ell diu és la pura veritat. A més, no farien més que comprovar que diuen el mateix que fins ara han dit la majoria de catalans. Per tant, a partir d’aquest moment escriuré frases que ja han estat publicades que ha dit el Sr. José Manuel Blecua. Parlant del català, ha dit: “No es tracta de viure, sinó de sobreviure i la immersió és de les poques coses que li permeten fer-ho”. A veure si se n’assabenten d’una vegada tots aquests malànimes que intenten fer desaparèixer la llengua. També ha explicat : “A banda de la potència del castellà, la immigració ha portat més de vint llengües a les escoles catalanes, i hi ha localitats on els immigrants superen la població catalana”. I amb això ha volgut explicar la importància de la llengua catalana com a llengua vehicular davant l’allau de llengües que han arribat amb la població immigrant. Sobre el conflicte que hi pugui haver o sobre la gran mentida dels partits traïdors que diuen que el castellà està perseguit, el director de la Reial Acadèmia Espanyola diu: “En aquests anys he pogut comprovar que el català i l’espanyol conviuen sense dificultat a Catalunya.” I encara hi ha afegit més observacions: “Desgraciadament, quan passegem pels carrers veiem un diari en català i desenes en castellà”. Per totes aquestes qüestions que ell ha observat que duien el català cap a la seva desaparició, ha dit: “Per això és necessari protegir el català, sobretot a través de la normalització lingüística.” Més clar, aigua.
Després de sentir una persona tan clarivident explicant el que realment passa, perquè ho ha viscut i no té cap interès partidista ni mesquí, continuarà havent-hi persones com els tres que varen voler desgraciar la vida escolar dels seus fills duent una qüestió visceral al Tribunal Suprem? Continuaran els partits que tots sabem embrutant la seva boca i els papers on escriuen dient tantes barbaritats? No serà possible que amb el temps que fa que viuen aquí hagin adquirit una mica de seny català?
