La situació és clara i els moviments son uni-direccionals. Davant de l'evidència de que l'eslògan d'avantguarda utilitzat anys i anys per inculcar “la raza” a la població s'està diluint per moments, s'ha d'actuar, ara ja radical i descaradament, per mantenir, costi el que costi i per damunt del que sigui, l'única part amb el que encara hi poden fer alguna cosa.
De l' “Una, Grande y Libre”, de “Libre” ja no en queda res y de “Grande”, tot el que vulguis, encara que segueix desnivellada i descompensada desprès de tots els intents perquè, amb el flux dels productius quedessin igualats els subvencionats (“café para todos”).
Als que només abracen aquella idea com la única manera de viure a España ja només els hi queda allò d' “Una”, totalment fora de la realitat actual -i jo diria que des de ja fa molts anys- però, aquests, hi son. No ho diran a la cara, com la majoria de demés preferències o militàncies, però… allí estan, actius com els que més per no permetre que aquella España uniforme, totalitària i centralista deixi de parlar en castellà… únicament.
A la resta sembla que a tothom ja li aniria be, doncs ningú no diu ni mu al respecte, potser, és clar, perquè la gran majoria estan vivint -millor que nosaltres- amb les polítiques d'uns partits nacionals que, per mantenir l'eslògan, els afavoreixen massa. No es va fer res per canviar-ho o suavitzar-ho des de l'esquerra, i ara, amb majoria absoluta de la dreta, és impensable.
Que no deixa complir amb el guió ?. Doncs, està ben clar que, per un costat, el País Basc i Navarra que, d'alguna manera ja van pel seu compte i que la seva aportació al PIB, sobre el 8%, l'Estat es veu amb pit d'absorbir sense que hi produeixi masses maldecaps, i, sobre tot, Catalunya, que fins i tot es veu prou capaç com per plantejar-se la independència, on s'hi veuen i hi veuen tota mena de perills, principalment, en constatar que el 40% de les exportacions espanyoles son catalanes, que la venda a la resta del món ja supera la de a la resta de l'Estat, que el 65% del turisme que visita España ho fa a Catalunya. I, sobre tot, que la seva aportació al PIB estatal és de més del 20%.
La incògnita queda desfeta i l'objectiu ja és ben concret. Només cal actuar amb decisió perquè aquesta potència latent que amb l'espoli mantingut i els incompliments en infra-estructures repetit l'han espremut però no l'han fet desaparèixer, i ja que no podria redundar en benefici propi perquè no volen canviar el model o l'estructura, aprimar-la tot el que es pugui. Be aprofitant les febleses de gestió per atacar els fonaments de les nostres Caixes posades pel B.E. en el mateix paquet de les obertament nefastes. O, per, per les mateixes raons actuar sobre Spanair, o per, ara, facilitar una OPA d' Iberia sobre el que quedava de Vueling, reduint d'aquesta manera, encara més, el moviment a l'Aeroport del Prat, en favor, encara més, del de Barajas. O be per no invertir en el Corredor Mediterrani, qüestionar les representacions a l'exterior, campanyes de boicots als productes catalans, amenaces directes de tot tipus o deixant escampar mentides i fomentar pors sense cap reprovació posterior, o posar totes les trabanquetes i obstacles per intentar deixar tocada la pròpia llengua. Ja que volem marxar…
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
