Un escriptor a seguir

Colm Tóibín és un escriptor a seguir. El vaig descobrir amb Un llarg hivern publicat per La Campana. Novel·la ambientada en la dura Catalunya alpina de fa ja molts anys, dedicada a la lluita per la subsistència i no al turisme com en l’actualitat, sorprenia per la delicadesa i a la vegada intensitat amb què narrava la dramàtica peripècia que patien els seus personatges. Brooklyn (Amsterdam Llibres) comparteix aquest fons dramàtic tot i que potser el drama no es manifesta d’una manera tan evident com a Un llarg hivern.
 
Brooklyn i Un llarg hivern comparteixen la delicadesa amb què se’ns explica com l’Eilis Lacey, una jove irlandesa, emigra cap als EUA després de la Segona Guerra Mundial a la recerca d’un futur que no sembla poder trobar al seu país d’origen i també en la forma subtil, tot i que perfectament conduïda, que té Tóibín de mostrar-nos les paradoxes emocionals a les quals es veu sotmès l’emigrant. Com ja s’ha dit moltes vegades, potser més aviat parlant de l’exili, un emigrant acaba per convertir-se en una mena d’apàtrida, ja que no pertany al lloc al qual emigra, però tampoc, en tornar, al lloc del qual ha emigrat.
 
Eilis és una jove que en arribar als EUA no sols descobreix el país, quan té temps de fer-ho, sinó que sobretot descobreix la vida, en el sentit de convertir-se en la propietària del seu destí; i l’amor o allò que ella creu que és amor. Però Brooklyn és també un llibre sobre pressions i renúncies. Un llibre sobre allò que s’anhela i allò que s’ha de fer, sobre la por i la necessitat de no estar sol.
 
Brooklyn ha guanyat el Premi Costa de novel·la. Colm Tóibín és, i ho torno a repetir, un escriptor a seguir i a publicar al nostre país ja que bona part de la seva obra segueix inèdita.