Sabem que hi ha molts espanyols que diuen moltes mentides quan parlen de Catalunya i molts altres que calumnien els catalans sense mirar prim. En realitat es tracta de la confrontació entre dues nacions, confrontació que cada vegada que ha estat amb les armes, Catalunya ha perdut, però la confrontació continua; una nació, Espanya, amb un estat al darrere, i l’altra, Catalunya, sense estat, o amb una petita part d’estat, la que representa el seu poc poder autonòmic. Des de sempre s’ha lluitat amb l’escola, amb els parlaments, amb les lleis i ara amb els mitjans de comunicació per a afeblir i fer desaparèixer la nació catalana; per això varen esquarterar la gran nació catalana en regions i províncies i ara en comunitats autonòmiques. Per això sempre s’ha atacat la llengua, per allò que no fos cas que fos vera que la llengua és la nació. I així ho podem constatar des de fa quasi tres segles.
Des que varen inventar que Espanya s’havia format a partir del matrimoni dels Reis Catòlics, no han fet res més que intentar inculcar que nació només n’hi havia una, i que aquesta unitat nacional (falsa) era intocable i inqüestionable. Podem llegir a La persecució política de la llengua catalana de Francesc Ferrer i Gironès que el senador liberal per Màlaga Bernabé Dávila, devers el 1900 en un debat sobre aquesta qüestió en el Senat deia: “¿No es, por ventura, la Patria, a un tiempo, la lengua, la religión, la justicia, la enseñanza, y la administración? ¿No es, en fin, la suma de todos los organismos que tienen su base inconmovible en la ley fundamental del Estado, una e indivisible, representando por ello la unidad y la indivisibilidad de la Nación Española?” Per a aquest senyor la pàtria era també, en part, la llengua, i tenia molt clar que de nació només n’hi havia una, per això actuaven sempre de manera que poguessin debilitar tots els organismes vius que quedassin a Catalunya que recordassin una nació.
Avui coneixem a bastament els atacs, en forma de sentències, provinents tant del Tribunal Constitucional com del Suprem, però una manera més que cerquen per a afeblir la nació catalana és atacant la seva economia i per això intenten que els espanyols no comprin productes catalans. I és aquí que utilitzen tota una sèrie de calúmnies i mentides que podeu escoltar si voleu a
http://societat.e-noticies.cat/mentides-sobre-els-catalans-48652.html. Només vos n’explicaré les primeres que podeu escoltar. Diu la veu que els catalans són els ciutadans més rics d’Espanya, i que han arribat a ser-ho perquè l’Estat durant els darrers dos-cents anys ha beneficiat més aquesta regió en perjudici de la resta; diu que durant molts d’anys es va prohibir a castellans, aragonesos, valencians, etc. l’exportació a Europa obligant a agricultors i industrials a vendre a preus molt baixos a Catalunya, tot per a protegir l’oligarquia catalana burgesa; els ciutadans de la resta d’Espanya varen ser obligats a comprar els productes catalans, quan eren més cars i de menys qualitat que els provinents de l’estranger. Bé, ja ho escoltareu. Tot això és una preparació per a indisposar els qui escoltin aquest vídeo contra Catalunya i perquè quedin preparats per a no voler comprar productes catalans.
Les mentides i calúmnies són tan grosses que fan rialles. Moltes vegades denuncien el que ha passat realment, però a l’inrevés. Ha passat totalment de manera diferent: ha estat Espanya la que ha explotat Catalunya. Si fos tal com diuen en aquest vídeo, segurament Espanya s’hauria separat de Catalunya per no haver de mantenir-la, ja que volen suposar que Catalunya és una càrrega, però en lloc de proposar separar-se i seguir per un altre camí, el que volen és que no es comprin productes catalans, si no demanam perdó, si no renunciam a la nostra llengua i anunciam que no som més que una regió espanyola.
Aquesta gent que escampa vídeos com aquest seran una minoria, però minories com aquesta n’hi ha moltes i la idea que volen propagar ha penetrat profundament en un gran sector de la població espanyola que s’alimenta culturalment de les conferències que fa Belén Esteban i altres per Telecinco. És per això que necessitam un Govern fort i que tengui les idees clares. A Espanya no ens volen, per què hi continuam?
