Un dels principals responsables de la crisi treu pit

            L’expresident Aznar, aquell que no va dubtar a afirmar que sabia ben cert que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva, i, per això va enviar l’exèrcit espanyol a una massacre, i va actuar en contra del poble que es manifestava a qualsevol punt de la geografia de l’Estat, perquè no fes costat a Bush, que no cercava res més que el petroli iraquià, ara surt a donar lliçons. Aquesta persona no ha reconegut mai el seu error ni forma part del seu tarannà reconèixer-lo alguna vegada. Vol ser un home singular, amb poca ciència i molta cara. Des que va deixar la primera fila del poder no ha fet res més que manar i dirigir els qui es trobaven al lloc de comandament. Des de la fundació FAES, la publicació de llibres, la impartició de conferències i les declaracions als mitjans, no ha fet res més que el que va fer dia 21 de maig amb les seves declaracions a Antena 3.
 
            La repassada al president Rajoy va ser impressionant, perquè no ha aconseguit per moltes consignes FAES que li han fet arribar, més Espanya. Reafirmava les seves crítiques assegurant que estava disposat a tornar, perquè així com ell havia estat el millor president que havia tingut Espanya (això ell no ho deia, però estava implícit en el seu discurs), estava disposat a tornar agafar les regnes per aconseguir més grans glòries als espanyols. Parlava de l’intent de sobirania de Catalunya amb menyspreu i amb el convenciment que ell podria acabar ràpidament amb aquesta dèria i assegurava que aquesta comunitat podria trencar-se abans que no es pensaven.
 
            Allà on treia més pit era quan parlava dels seus vuit anys de mandat, destacant els llocs de treball creats i les baixades d’impostos. I aquí és on volia anar a parar en el títol quan he dit que era un dels principals responsables de la crisi. Intentaré explicar-ho a través d’una espècie de paràbola no bíblica, és clar.
 
            Imaginau-vos l’existència d’una persona que viu en una família que té molts components i que tots aporten per a la supervivència. Aquesta persona és un mileurista dels anys 90, que té moltes ganes de progressar i pocs escrúpols si l’ocasió es presenta. I aquesta li va arribar guanyant uns quants milionets d’euros amb la loteria primitiva. Tot d’una va abandonar la feina d’empleat de supermercat que tenia i es va posar a fer negocis. El més productiu era la construcció i s’hi va tirar de cap. Va començar a comprar polítics o qui fos per poder adquirir terrenys barats, requalificar-los i construir-hi. No va reparar si destruïa el paisatge o no. Només pensava en els doblers. Es va comprar un xalet immens amb una gran piscina, un cotxe de luxe i un iot petit que el varen deixar més pelat que un jonc. Però els bancs li obrien les portes i es va endeutar fins a les celles. Quan se’n va adonar, va arribar la crisi i es va quedar sense un euro i amb grans deutes. Poc a poc, anava perdent tot el que havia tingut. Va arribar a enyorar el sou de mileurista. Ara ell i tota la seva família malviuen així com poden. Si quan va guanyar la loteria hagués invertit els doblers en qualsevol empresa que es dedicàs a productes amb futur, ara segurament continuaria amb una vida assegurada i sense problemes.
 
            Si la paràbola no s’ha entès vos faré cinc cèntims de la situació. El president Aznar va poder baixar impostos perquè va promocionar la construcció sense mirar si feia falta construir o si eren necessàries les construccions que es feien (urbanitzacions inconvenients, AVE no necessaris, aeroports sense demanda, autopistes sense usuaris, etc.) Però això suposava un riu d’entrades de doblers a l’administració i d’endeutament. Així va potenciar l’especulació i varen sorgir especuladors com a bolets per tot arreu. La majoria d’urbanitzacions es venien a especuladors, que compraven per encarir els habitatges i fer-se rics en quatre dies i sense fer res. Mentre es construïa hi havia treball per a la majoria de gent, però, a poc a poc, els promotors no varen voler pagar tant als manobres i varen cridar gent de l’estranger que es conformàs amb salaris més baixos. I així tot pujava i pujava fins que la bombolla va esclatar i no se sap si ens en podrem sortir. I la loteria que va tocar al protagonista de la paràbola serien les quantitats ingents de doblers que arribaven d’Europa, perquè Espanya es trobava entre els estats deprimits, fet que li va permetre baixar les contribucions.
 
            Com que l’únic que va fer Aznar va ser ajudar a inflar la bombolla immobiliària i financera, és per això que és un dels principals responsables de la crisi que patim. I si tornàs a comandar voldria continuar fent el mateix i això significaria la misèria per a unes quantes generacions. Per tant, en lloc d’anar pel món traient pit, hauria d’estar avergonyit d’haver contribuït a la misèria de tantes persones i no voldria continuar donant lliçons als qui volen solucionar la malifeta que ell va ajudar a fer. Vergonya hauria de tenir!