Dos anys després d’aquella primavera de 1986, any que s’iniciaren les Trobades d’Escoles Valencianes, al poble de Beniarrés es féu la primera del Comtat i l’Alcoià. Ha passat un quart de segle i l’escola valenciana encara continua celebrant-les ininterrompudament. Amb més o menys il·lusió, és veritat, però com diria la consellera d’Educació Maria José Català, alguns valencians “tenim el defecte de parlar valencià”. I és que aquesta consellera, ni més ni menys que la d’Educació, en un acte de proclamació dels candidats a alcaldes del seu partit, el PP, va demanar disculpes per parlan en valencià. No em diran que no és un sarcasme, disbarat o simplement burrera valenciana posar a una Consellera d’Educació que públicament diga aquesta ximpleria. Sense cap mena de dubte que els sociolingüistes ens dirien que aquesta senyora és tot un exemple d’allò que se’n diu autoodi. Malament quan un poble acaba per demanar disculpes per parlar la seua llengua pròpia. Aquest és el darrer pas per acabar sent destruït, assimilat.
Doncs sí senyora Català, resulta que cada vegada en som més els valencians i valencianes que tenim el “defecte “ de parlar en català. Sí, sí, català, com el seu primer cognom. I, a més de parlar-la, cada any som capaços d’organitzar, malgrat el seu menyspreu i el de la seua Conselleria, una festa, una trobada on alumnes, professors, pares i mares i la població en general la reivindiquen. Una festa per cridar ben fort que tot és possible en valencià, i que enguany tenim, si més no, 25 raons per continuar celebrant-la, perquè…
Un. Ens sentim orgullosos de parlar-la. Dos. És la llengua que ens han ensenyat els nostres pares. Tres. És la pròpia del nostre país, el País València. Quatre. Necessita el nostre suport, doncs se sent amenaçada. Cinc. No gaudeix dels mateixos drets que l’altra oficial, l’espanyol. Sis. No té un Estat al seu costat que li done suport. Set. No compta amb ajudes institucionals, més bé al contrari. Vuit. Té una gran mancança de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals per promoure’s. Nou. És una llengua invisible a la justícia, a les forces d’ordre públic, a l’exèrcit, a la banca, … Deu. El nostre Govern persegueix i prohibeix mitjans, com ara TV3, que emeten en aquesta llengua. Onze. La Conselleria d’Educació vol imposar el decret de plurilingüisme sense el consens de la Comunitat Educativa. Dotze. Mai els Governs popular s’han dignat a donar suport a les Trobades. Tretze. Persegueixen i multen a associacions i entitats cíviques que fomenten el seu ús. Catorze. No es garanteix el requisit lingüístic. Quinze. La Conselleria està frenant l’augment de l’ensenyament en valencià. Setze. No fan cas de les denúncies lingüístiques del Síndic de Greuges. Dèsset. El Govern valencià practica, quan li interessa, un secessionisme lingüístic encobert. Divuit. No promouen el cinema en valencià. Vint. Els nostres músics no poden competir per manca de suport. Vint-i-u. No hi ha cap suport a l’etiquetatge en valencià. Vint-i-dos. No promouen cap relació cultural amb la resta dels Països Catalans. Vint-i-tres. Volen derogar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Vint-i-quatre. No fan cap campanya per promoure el seu ús. I vint-i-cinc. Ens fa molta, molta vergonya, que els nostres governants tinguen vergonya de parlar la llengua del poble i hagen venut la seua identitat per tindre a vessar el pessebre.
Per tot això, per totes aquestes 25 raons, i moltes més, els valencians i valencianes, de l’Alcoià i el Comtat que ens estimem la nostra llengua, que no ens hem begut l’enteniment, que no hem venut la nostra identitat, que no anem per la vida humiliant-nos i que, en definitiva, no tenim cap vergonya de parlar-la i escriu-re-la, tenim un compromís amb la nostra llengua. I aquest dissabte 2 de juny ens hi tornarem a trobar a Alcoi per celebrar 25 anys de Trobades . I ho fem perquè sabem que la nostra llengua ho necessita, perquè tot allò que no fem nosaltres per dignificar-la i promoure el seu ús, els altres ho faran en contra. I quan parlem dels altres ens hi referim a gent com la Consellera d’Educació Maria José Català que, segons ella, parlar en valencià és “un defecte”.
Alcoi, 19 de maig del 2012
