Una vegada hi havia en un petit país una fada malèfica, que aprofitant la seva avidesa pel transformisme, tot sovint anava vestida de manera estrafolària, com a senyora de fer feines o com una “progre” de pa sucat amb oli. La fada malèfica i engalipadora, fent-se passar per demòcrata i presumint de persona molt dialogant, va prometre a qui volia escoltar-la, la “lluna en un cove” i que venia a foragitar tota la colla de vividors i mafiosos que empastifaven el seu poble.
La tribu, que segons ella, era governada per uns corruptes no es mereixia aquesta plaga que sofria des de feia anys. Pensava canviar la manera de governar-la, que ella com a bona fada, sí que faria i desfaria al seu gust i deixaria la tribu molt contenta, ja que tenia uns col·laboradors (saludats, coneguts, i familiars) que l'ajudarien a posar ordre i escoltarien amb totes les seves orelles, els precs i preguntes que fessin la tribu.
Fa temps, preparant el seu camí cap a la demagògia i l'autoritarisme, com una formiga que no para de treballar sense fer soroll, es va inventar una plataforma social per a poder anar a garlar (solament pel gust de parlar de coses fútils) a les ràdios i televisions, i així donar-se a conèixer i que tothom parlés de la fada malèfica. Malgrat el seu parlar sibil·lí -misteriós i enigmàtic-, des de bon començament, no acabava cap entrevista als mitjans mediàtics sense criticar a tort i a dret, a la societat a la qual pertanyia on tot era desastrós i tot hauria de canviar, dient que ella només era una veu que predicava en el desert perquè la tribu escoltés el seu missatge, assegurant que no volia saber res del poder, al qual odiava amb tota la seva ànima.
Però la seva personalitat manaire va poder més que les seves anteriors mentides. Quan tocava canviar el cap de la tribu que manava al seu poble, va oblidar tot el que havia garlat i promès. Després de pensar, la fada malèfica es va preguntar: si jo sóc la més llesta, més bonica i amb la meva demagògia sé entabanar com ningú a la gent, perquè no em presento per fer fora aquesta colla de galifardeus i bordegassos que no saben manar i només saben ordenar collonades? Amb la meva presència i autoritat, aquests de la tribu, sabran de debò el que és manar i com més sectors de la tribu notin les meves incongruents decisions, millor.
Doncs, al país dels babaus s'hi ha de complir el refranyer popular: “Al babau de bona mena, tots li peguen a l'esquena”
Dit i fet! Va agombolar-se d'amics, amigues i familiars, que ja havien col·laborat amb ella en altres afers no sabem si massa clars, i començant a fer prometences i practicant un lerrouxisme ple de mala llet i odi cap als altres que no pensaven com ella, va oblidar-se de paraules dites sense pensar (doncs era una fada que hauria d'haver comptat no fins a deu sinó fins a cent, per obrir la boca i no dir espifiada rere espifiada), i va presentar-se per ser el cap de la tribu.
I vés tu, va guanyar! Encara que amb una victòria pírrica i escadussera, ja que només la van votar quatre gats que havia convençut en els seus parlaments abrandats, plens de ràbia i prometent coses que mai compliria.
Així doncs, un cop elegida cap de la tribu, oblidant que es va prometre que mai es dedicaria a la política per manar a la tribu, els “amiguets, amiguetes” i familiars que tant de bé s'ho passaven abans de tenir la fada malèfica al capdavant de la tribu, bé hauria d'afavorir els seus passats serveis. Actuant a la seva manera, començà a col·locar-los en càrrecs importants, per estar ben junts i poder decidir cap on hauria d'anar la tribu.
Tota la tribu -menys els seus fervents acòlits- començà a pujar-li la mosca al nas davant l'arbitrarietat i els capricis de la fada malèfica, que una petita part de la tribu havia encimbellat al capdamunt del poder, doncs la prometença que tot serien orelles per escoltar precs i preguntes, començava a ser una de les moltes mentides, ja que no ho consultava ni tan sols als seus companys de govern de la tribu. Prohibia, desfeia, anul·lava i ajornava projectes i celebracions, sense més ni més, que podien ser beneficioses per la tribu; altres vegades primer deia blanc i després deia negre, tornava enrere de coses que havia decidit…, etc. A la fi un autèntic desgavell.
Així, la tribu demanà explicacions a la fada malèfica, ja que havia promès que si ella manava, faria net de tota la màfia i corruptela que havien patit fins llavors, i veien com començava actuant igual que els corruptes de sempre.
Acusant-la dels càrrecs donats a coneguts, saludats i amics (com deia Josep Pla), tingué la fatxenderia de contestar: De què us queixeu i estranyeu, si tots els altres quan manaven feien el mateix?
La tribu molt emprenyada, altra vegada preguntà a la fada malèfica: -Però no deies en els teus abrandats mítings, que venies a fer fora tota la colla de corruptes i vividors, que teníem fins ara?
Ella, com a bona engalipadora respongué: “He complert la promesa; ja he tret el cap de la tribu que manava abans. Ara em toca a mi i els meus amiguets i familiars, aprofitar-nos del càrrec que té assignat cadascú”
La tribu seguia protestant i cridant: Ah!, però això és el mateix d'abans!
La fada malèfica, mig enfadada i renyant-los digué: -Doncs què us pensàveu? Què era veritat tot el que us vaig prometre? Ara veig que no vau entendre res, i que no sabeu com funciona la política. Babaus, que sou uns babaus!
La tribu va reunir-se i van treure la conclusió que si la fada malèfica havia fet allò de què l'acusaven, per què els d'abans també ho feien, van suposar que també començaria a fer altres malifetes lligades amb la corrupció, que també van fer els que manaven abans. Tornarien al mateix de sempre. Van decidir prendre una determinació.
Però com això és un conte d'una fada malèfica i babaus, aneu a saber quina és aquesta determinació i com acabarà tot plegat.
Ja sabeu que els contes, uns acaben amb un final feliç i altres acaben molt malament. Aquest que us he explicat pels camins que agafa, no fa l'efecte d'acabar massa bé.
