- Publicitat -
Com que no anem sobrats d’idees pràctiques, cal fer ressaltar aquelles propostes creatives que en moments de tanta confusió ens poden orientar. Xavier Ferràs, un professional amb llarga trajectòria de servidor públic en els àmbits de la Innovació, feia fa poc aquest apunt al seu bloc. http://xavierferras.blogspot.com.es/
Aquí teniu la transcripció:
Publicitat
Fa uns dies vaig dinar amb un bon amic, amb qui vam estudiar junts i a qui he retrobat després de 20 anys de pèrdua de contacte. Vam parlar de la complicada situació del país, i em va confessar que s’havia tornat radicalment independentista.
Prescindiré d’opinions polítiques. No és objecte del blog polemitzar sobre això. No obstant, no em puc estar de reproduir als lectors la proposta que li vaig fer. Una proposta novedosa per assolir, no sé si la independència política, però sí la llibertat econòmica, el creixement i el benestar:
Proposo que constituïm un fons estratègic de 1.000 milions d’euros anuals, intocables, independents del poder polític, destinats única i exclusivament a recerca industrial i a impulsar projectes empresarials d’alt risc tecnològic.
1.000 M€ per incentivar i finançar projectes ultracompetitius de molt alta tecnologia en empresa, consorciats amb centres de recerca d’èlit, universitats i centres tecnològics. Projectes que serien avaluats externament, en primer lloc, en estricta clau científica, per una oficina independent (dirigida per un Chief Scientist Officer triat per concurs internacional, inqüestionable i immune als canvis polítics). I, en segon lloc, un cop seleccionats els projectes de major qualitat, excel.lència i repte científic, consignar els recursos als que major impacte tinguessin en l’economia. Això sí, haurien de ser projectes industrials, cofinançats per l’empresa. I res de hardware, tot software (cap més edifici).
Amb 1000 M€ ben gestionats com a detonant, es podrien induir 4000 M€ d’inversió privada (efecte multiplicador 1 a 4), i generar 20.000 M€ addicionals de facturació en productes d’alta tecnologia en el mig termini (increment del 10% del PIB aprox). Estic convençut que en 10 anys hauríem desenvolupat potentíssims sectors biotecnològics, TIC, de nanotecnologia, de manufactura i de materials avançats. Que hi hauria un dens teixit de coneixement, sense discontinuïtats entre els centres de recerca i la indústria. Que tindríem un fort lideratge industrial de base tecnològica a partir del coneixement generat en projectes consorciats d’R+D, valorització de la tecnologia generada i creixement de start-up’s d’alta tecnologia.
La injecció que suposaria pel sistema d’innovació ens col.locaria al voltant del 4% en R+D/ PIB (al nivell de Finlàndia). I aquest fons es podria realimentar amb un percentatge de royalties dels projectes que tinguin èxit (per exemple, el 1% de les vendes que generin), amb la qual cosa, en un termini de 5-10 anys, podria ser autosostenible.
Per la meva experiència, i pel que s’ha fet a Catalunya, en 10 anys, a part de consolidar el sistema científic i “clusteritzar-lo” amb l’entorn, podríem col.locar 100 empreses tecnològiques al NASDAQ, disposar de 100 multinacionals catalanes d’alta tecnologia i haver atret 100 grans centres d’R+D internacionals a Catalunya. Catalunya podria ser un dens hub internacional d’alta tecnologia.
Es una entelèquia? No ho crec… Països de la mateixa dimensió de Catalunya, en termes de PIB, demografia, i població empresarial, ho han aconseguit seguint exactament aquesta estratègia. Aquest és un camí que d’altres han experimentat abans.
I són molt 1.000 milions d’euros? No massa… Només el 3% del pressupost de la Generalitat. La meitat del dèficit d’algunes agències autonòmiques. Dos anys de l’obra social d’alguna gran caixa catalana (ara banc), o la facturació d’alguna gran empresa tèxtil local.
Ara segurament és impossible. Però aquesta estratègia-país és factible. Esperem que vinguin temps millors per aconseguir el gran consens que la faci realitat. No sé si aquest és el camí de la independència política, però sí el de la diferenciació, la independència econòmica i el benestar social que tots desitgem.
Publicitat
