La remor de les protestes contra l’ERO presentada per l’empresa Lear que deixarà a l’atur més de 500 persones de Roquetes i de Tortosa, va arribar a la sessió del Parlament de Catalunya el 28 d’octubre. Dos dies va tardar la Cambra catalana a tractar el tema des de la primera manifestació popular contra el tancament, que reclama una política industrial efectiva a les Terres de l’Ebre.
Les afectades directes són sobretot treballadores que admeten estar atemorides davant la perspectiva d’una improbable reinserció laboral, tant sigui pel que consideren feble teixit industrial del territori com per les franges d’edat en què es troben.
Ni els sindicats, ni les administracions, ni les agrupacions de comerciants, de restauració i de veïns de Roquetes i de Tortosa accepten el que s’entén com un tancament injustificat que deslocalitza la producció per una estratègia de la corporació Lear que, en cap moment, sembla haver tingut la voluntat de mantenir la planta de Roquetes.
Lear Corporation és un grup ubicat a Southfield, Michigan (EUA), catalogat al lloc 195 a la llista de companyies Fortune 500, especialitzat en la fabricació de sistemes interiors i electrònics per a automòbils. És el cinquè proveïdor mundial de la indústria de l’automoció. Tot i així, en l’actualitat, la matriu americana de la corporació Lear es troba en concurs de creditors als EUA.
Lear ha invertit íntegrament els ajuts rebuts de la Generalitat en el període 2004-08 (374.743€) en projectes per elevar el perfil tecnològic de la planta de Valls, i ha renunciat a les diferents propostes de suport per fer més competitiva la planta manufacturera de Roquetes. Una planta que hagués pogut trobar una sortida mitjançant el programa d’ajuts de Nuclis d’Innovació (R+D) que promou ACC1Ó. Però la multinacional fa temps que mira al Marroc.
Ens consta que, entre el 1992 i el 2007, Lear ha obtingut 6M € (d’aquests 6M €, el 2007, en concret, han estat quasi 3.500.000 €), provinents dels ajuts CDTI que són, en bona mesura, préstecs amb una part d’ajut a fons perdut.
Lear plegarà de Roquetes perquè diu que perd diners i, malgrat la manca total de voluntat per continuar-hi, declara que “vol aconseguir la millor sortida a la difícil situació de Roquetes i dels seus treballadors”. És el mínim que es pot fer, ja que el Govern català vetllarà per fer complir totes les garanties i els drets de les treballadores i els treballadors afectats.
Tanmateix, el que Lear ha evidenciat a les Terres de l’Ebre és la seva situació perifèrica en relació a la dinàmica econòmica del país. És evident, doncs, que cal donar una resposta política a l’Ebre. La direcció i els representants d’ERC a l’Ebre han impulsat la inclusió d’una esmena als pressupostos de l’Estat: 10M € per a la reindustrialització de les Terres de l’ Ebre.
Precisament, el senador Pere Muñoz va anunciar les esmenes que presentarà ERC al pressupost de l’Estat aquesta mateixa setmana. Així, demanem 10M € per impulsar l’autovia A-7; 20M € més per alliberar els peatges; 2M € per redactar el projecte del tercer pont de Tortosa; 8M € per a l’estació transformadora del polígon Catalunya Sud; 10M € per reindustrialitzar i diversificar l’economia de l’Ebre, i 15M € per millorar la badia dels Alfacs.
És impensable el desenvolupament d’una regió sense el desplegament de les infraestructures necessàries que inclou, naturalment, autovies, trens de mercaderies i de passatgers de llarg recorregut, llum, aigua i gas, però també ha d’incorporar la formació necessària per crear productes competitius.
La Generalitat fa temps que pretén donar la volta a aquesta situació i que projecta interrelacionar els sectors econòmics en base a les actuacions estratègiques que, de mica en mica, s’ha anat iniciant, com amb els 15M € per al Campus Terres de l’Ebre.
Segons ha anunciat el conseller Huguet, ara mateix i com a mesura de xoc, es prepara una línia de crèdits tous en el pressupost del 2010 per a les empreses de les Terres de l’Ebre, així com destinar 8M € per a incentivar inversions empresarials a les quatre comarques ebrenques amb el programa d’iniciatives de desenvolupament comarcal.
Cal, doncs, accelerar aquest afany transformador, bo i afegint moltes altres mesures que, de ben segur, aviat s’aniran concretant per part del Govern, perquè aquest esforç no quedi emboirat per una crisi com l’actual i perquè les Terres de l’Ebre se sentin tan catalans de primera com tots.
Article publicat a La Veu de l’Ebre el divendres 20 de novembre de 2009
