Un altre Mundial a Catalunya sense Catalunya

Editorial
 
Avui comença el Campionat del Món d’handbol. Com passa amb la gran majoria d’esports, Catalunya no hi podrà participar perquè els estatuts de la federació internacional (IHF) no ho permeten perquè no accepten federacions que no corresponguin a un estat reconegut per l’ONU. Es fa pesat de recordar però és un fet objectiu que la culpa que moltes federacions internacionals hagin inclòs aquest requisit en els seus estatuts és de Juan Antonio Samaranch, el president franquista del Comitè Olímpic Internacional que va modificar la carta olímpica en aquest sentit i va forçar molts d’aquests organismes a que s’hi adaptessin. Sigui com sigui, una part d’aquest Mundial d’handbol es disputa a casa nostra i, per exemple, Granollers acollirà partits de la fase prèvia i el Palau Sant Jordi de Barcelona serà la seu dels partits més decisius del campionat, com són les semifinals i la final.
Una vegada més, el nostre país acull una competició en què no hi som representats. Una vegada més, haurem de suportar el fet que jugadors com Víctor Tomàs, Albert Rocas, Joan Cañellas o Viran Morros i el mateix entrenador Valero Rivera competeixin amb una selecció que no és la catalana i ho facin a Catalunya. Una vegada més, cornuts i pagar el beure.
N’estem farts, de veure com els altres vénen i es diverteixen a casa nostra i a nosaltres no ens deixen ni participar-hi, però la normativa d’algunes federacions internacionals ens diu que no podrem competir amb llibertat fins que tinguem un estat propi, fins que siguem independents. Així doncs, a què esperem per fer el pas endavant que ens obri les portes de totes les federacions i del Comitè Olímpic Internacional i ens permeti competir amb llibertat? Si volem que les seleccions catalanes de tots els esports disputin campionats d’Europa i del món hem de ser un país lliure i tenir un estat propi. Som-hi!