Divendres al vespre el diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Francesc Homs, i jo mateix vam fer un acte a Taradell per defensar la participació als referèndums d’autodeterminació del diumenge que ve. Crec que va es va respirar un ambient de germanor molt agradable, i que cal bastir ponts per totes bandes. Un dels missatges que vaig donar als assistents a l’acte va ser aquest:
‘Erasme de Rotterdam preguntava als cristians del s.XVI que què els passava que, per definir-se, cada vegada necessitaven més adjectius: que si eren catòlics, que si eren luterans, etc. I els deia: que potser no en teniu prou en ser cristians?
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=V5NP1rUbY4g&feature=player_embedded[/youtube]
Nosaltres també ens podríem fer la mateixa pregunta: què ens passa als catalans que cada cop necessitem més adjectius per definir-nos? Què ens passa als catalans que sovint necessitem definir-nos amb molts adjectius?
Penso que el fet de ser catalans ens hauria d’impulsar a aspirar al màxim pel nostre país, a viure en plenitud, com qualsevol altre país del món.
Estem en un moment històric immillorable: per primera vegada en molts segles, les regles del joc són democràtiques. Per primera vegada en tres segles, podem defensar la independència sense témer una resposta violenta.
Hem de convèncer els nostres compatriotes. Hem de desplegar tot l’argumentari que tinguem a la nostra disposició: històric, literari, poètic, emocional, econòmic, social, polític… Hem de parlar d’impostos, de poesia, de paisatge, de drets socials, de sanitat, d’ensenyament. D’arguments no ens en falten. De fet, ens en sobren. La llibertat ara només depèn de nosaltres’.
