Mai en els anys que porte al món, vaig conèixer una Diada Valenciana a Castelló com la d'enguany. Allò “normal” era haver d'anar a València per respirar alguna cosa que ens apropara a la commemoració del nostre naixement com a poble, mentre a la capital de La Plana el 9 d'octubre era un dia festiu més, sense homenatges, reconeixements ni cap acte popular. Aquest divendres i de manera simultània, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, els Moros D'alqueria i L'Aljama, sortien de diferents punts de la ciutat per arribar a una Plaça Major plena de gom a gom i on la Conlloga-Muixeranga de Castelló els esperava per donar pas al concert de la Banda Municipal, tot seguit interpretació de la Muixeranga i desplegada de torre humana per part de la Conlloga, un fet tant valencià com oblidat, tapat i menyspreat per aquells governs municipals antivalencianistes que hem tingut.
Impressionant l'ambient que per uns minuts va inundar el cor de la ciutat. Durant tot el dia partides de pilota, actes centrats en l'esplai dels més menuts, concerts participatius com el de Sarau, o els actes d'entrega del premi Valencià de l'any 2014 per la Fundació Huguet a Vicent Partal i al grup Els Llauradors, feren de Castelló una ciutat entregada a la Diada Valenciana. Alguna cosa està canviant, perquè enguany sí ens hem adonat que les valencianes i valencians tenim un dia marcat al calendari com el nostre dia. Un dia per recuperar la nostra història, que no és ni millor ni pitjor que la història de qualsevol altre poble, però és la nostra. Personalment les meues sinceres felicitacions a les regidories de Cultura i Esports per la programació, pel talant festiu, lúdic i integrador i reivindicatiu de tota la jornada. També sona malament que tinguem que transmetre la satisfacció de veure unes institucions públiques que ens fan sentir-nos orgulloses de ser Castellonenques i Valencianes. Com és normal escoltarem “crítiques” com sempre despectives, ni raonades ni productives. Al nacionalisme espanyol no li ha agradat mai els actes on es recorda que som un poble… per alguna cosa serà. Desitgem que açò només siga el principi, un principi normalitzador de la vida valenciana a la nostra ciutat. Surten crítiques però s'alça l'esperança de tot un poble adormit, silenciat, que prové d'un silenci antic i molt llarg, però que camina decididament.
La Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD, també vam participar a la diada, donant-nos a conèixer un poc més, fent petits passos per ampliar l'espai públic i participatiu de la ciutat. Prompte farem un acte públic de presentació i estem segurs/es que en els pròxims anys podrem ser part notable d'eixos canvis que aprofundeixen en la sobirania ciutadana i en la recuperació de la nostra identitat com a poble.
Oriol Artero: membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD a Castelló
